Defensa que crear un cos d'acció exterior és "un mandat" de la llei d'acció exterior
BARCELONA, 12 oct. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, Meritxell Serret, ha criticat que s'utilitzi l'acció exterior del Govern en una "guerra ideològica i partidista", després d'haver presentat l'avantprojecte de llei de l'Executiu català per a la creació d'un cos d'acció exterior.
Així ha reaccionat la consellera en una entrevista d'Europa Press, en ser preguntada per si tem que algunes forces polítiques impugnin davant el Tribunal Constitucional (TC) aquest projecte de llei del Govern, i després que el líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ja ha avisat que la seva formació "impulsarà totes les accions legals i parlamentàries necessàries per denunciar" aquesta iniciativa.
Serret ha defensat que la creació d'aquest cos és "un mandat" recollit per la llei d'acció exterior aprovada pel Parlament i servirà per desplegar les competències en acció exterior que recull l'Estatut d'Autonomia català, i també ha subratllat que el TC reconeix aquestes competències.
"La competència d'acció exterior la tenim i la nostra vocació i voluntat és desplegar-la al màxim", ha insistit Serret, que considera que la Generalitat compta amb tot el marc jurídic necessari i la voluntat política per construir consensos i que tiri endavant, ja que aquest projecte de llei haurà de ser aprovat al Parlament, on el Govern d'ERC haurà de recaptar suports dels grups parlamentaris.
Ha explicat que la Conselleria ha fet rondes amb els grups parlamentaris per fer-los "partícips de tot el procediment" i que poguessin veure el text i fer les aportacions que creguessin necessàries abans que arribés a la Cambra catalana.
Serret no ha concretat el nombre de persones que formaran aquest cos d'acció exterior, però ha avançat que "el primer departament que es veurà més afectat" serà el seu, i ha detallat que exigiran requisits com ara idiomes i coneixement en dret internacional, polítiques i institucions europees i dret comunitari, a banda de coneixement en organismes multilaterals i dinàmiques de relacions internacionals.
CONFLICTE ISRAEL-PALESTINA
La consellera ha condemnat l'atac de Hamas a Israel i també ha mostrat preocupació per les conseqüències posteriors, en ser preguntada per les accions empeses pel Govern israelià, després del qual ha demanat que "les parts s'aturin i previnguin aquests atacs indiscriminats que afecten la població civil" i tornar a la diplomàcia.
Serret ha afirmat que la Generalitat no té constància que la Unió Europea hagi retirat o prohibit oficialment els ajuts al desenvolupament a Palestina, després de les "opinions dispars" de diversos comissaris europeus sobre si retirar o no aquestes línies.
"Continuarem impulsant i ajudant, en la mesura que el context ho permeti, tots aquells projectes que vagin en el sentit d'afavorir el que és la cultura democràtica, el respecte als drets humans i l'ajuda humanitària a la ciutadania que més ho necessiti", ha sostingut la consellera en ser preguntada per la posició del Govern.
DELEGACIONS EXTERIORS
Ha negat que el Govern tingui previst obrir actualment una delegació a Israel, i ha explicat que la seva predecessora en el càrrec, Victòria Alsina, tampoc no ho tenia previst: "El pla de desplegament de delegacions de l'anterior equip d'aquesta Conselleria, que es deia 'Més Catalunya al Món', no havia previst cap delegació a Israel", ha puntualitzat.
Després de la sortida de Junts de l'Executiu català fa un any, Alsina va criticar que s'hagués frenat l'obertura d'aquesta delegació, a la qual cosa Serret ha respost que "no hi havia cap informe, no hi havia cap pas fet de cara a l'obertura d'una delegació a Israel", i ha afegit que es va fer una consulta prèvia al Ministeri d'Exteriors, però que la llavors consellera no va anunciar res sobre aquesta qüestió.
Preguntada per si el Govern té previst obrir alguna altra delegació el 2024, la consellera ha explicat que miraran "de confeccionar els millors pressupostos i intentar guanyar tots els suports i consensos dels grups parlamentaris" per reivindicar les delegacions com una política beneficiosa per a la ciutadania, ha dit textualment.
Ha concretat que, ara com ara, la Conselleria se centrarà a "acabar de consolidar l'obertura" de les delegacions de Corea, que volen inaugurar a finals d'any; la del Japó, la d'Andorra, la del Senegal, la de Sud-àfrica i la dels Estats Andins, a Colòmbia, i ha apostat per créixer de manera sòlida i sostinguda i generar així credibilitat.
A més, ha afirmat que les pròximes delegacions "seran per a Àsia, sobretot Àsia meridional i el sud-est asiàtic, i segurament també per al continent africà", a la zona d'Àfrica occidental, ha especificat.
