DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS - Arxiu
Crrecs policials van intentar aconseguir dades sobre dirigents catalans en la seva "guerra contra el nacionalisme"
MADRID, 17 juny (EUROPA PRESS) -
La investigació de la Justícia andorrana a l'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy i els seus exministres d'Economia i Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, reflecteix pressions dels comandaments policials de l'poca a Banca Privada d'Andorra (BPA) per obtenir dades sobre presumptes irregularitats financeres de la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.
"M'han dit que li comuniqui el següent, que el Banc d'Espanya est fent una inspecció a Banco de Madrid i se'l carregaran" va ser la presumpta amenaa que va rebre el 2014 el conseller delegat de l'entitat, Joan Pau Miquel, per part de Celestino Barroso, que es va identificar com l'agregat d'Interior a l'Ambaixada espanyola a Andorra.
Així es desprn de la conversa telefnica continguda en el sumari, a qu ha tingut accés Europa Press, en qu s'inclou tot l'investigat per la Justícia d'aquest país des que es van iniciar les investigacions. La intenció de Barroso era suposadament obtenir informació sobre els comptes que la família Pujol tenia en el banc andorr.
En la trobada Barroso comunica a Miquel que porta "un missatge de Madrid". "Hi ha una empresa americana disposada" a fer-se amb el banc, va avisar, oferint-li una alternativa: "Depn de vosts que es quedi en res, que es pari la inspecció i que tot segueixi com est en l'actualitat, sempre que vosts accedeixin a alguna cosa".
En aquest moment Miquel va repreguntar Barroso quin era el seu crrec. "I vost és l'inspector de l'ambaixada d'Espanya. És policia", li va dir. "Sí, inspector cap de policia... estic aquí d'encarregat d'Interior. Aix no és una missió molt meva, per bé", va afegir. "Per entenc que té un carcter oficial", li va dir el CEO. "Deixem-ho entrecomillat", li va respondre Barroso.
ACCEDIR "Al SEU JOC"
Durant la conversa el policia explica que, abans que el Banc d'Espanya "doni la destralada" i els americans es facin "crrec" del banc, la prpia entitat pot accedir a un tracte. "Es pot paralitzar sempre que vosts hi accedeixin, que est en la seva m parar-ho. Qu se'ls demanar, no ho sé", va dir, i va afegir que, si s'hi mostrava d'acord, transmetria a l'emissor d'aquesta proposta la informació perqu es posessin en contacte.
En la seva declaració en seu judicial, el propi Miquel va explicar que l'únic "objectiu o mandat" de Barroso era deixar molt clar que, si no es procedia "al seu joc" i a mantenir "fluidament els contactes que proposaven la situació es deterioraria molt fins al fet que el banc desapareixeria".
Segons el relat del CEO del banc, finalment va mantenir tres reunions amb un home que es va presentar com a Félix Rodríguez a l'Hotel Villamagna de Madrid. Segons es recull en els documents del sumari, aquest era el nom utilitzat per l'ex-cap de la Unitat d'Afers Interns (UAI) Marcelino Martín Blas.
En aquesta primera trobada, d'uns quinze minuts, li facilita un full escrit a m a Miquel en qu pot llegir-se: "L'Estat espanyol est en guerra, lluitem contra el nacionalisme i volem tot tipus d'informació que vost tingui en relació a Mas, Junqueras i Pujol".
Malgrat que el CEO va dir que no tenien "aquesta informació" i que no hi havia "cap motiu per pensar" que el banc la tingués, el comissari hi insistia. Dues setmanes després, en una trobada, Miquel va insistir a Martín Blas que estava encantant de collaborar amb ell per que "no tenia constncia de les persones" a qu es referia.
"HO FARAN SÍ O SÍ"
Conforme a l'explicat pel conseller delegat del banc en seu judicial Martín Blas no només va demanar informació de BPA sinó també a altres entitats. En total es van celebrar dues trobades més, elevant el total a quatre, i sempre van versar sobre el mateix: els comptes de diversos dirigents catalans.
"En cap moment es va posar sobre la taula, en aquestes entrevistes i trucades telefniques, que tot aix es fes per buscar una contraprestació econmica sinó, vaja, tot el contrari, que 'vosts ho faran sí o sí, perqu és que, si no, ens carregarem el banc, o sigui, anem a carregar-nos-lo, i sabem perfectament com fer-ho i els americans hi són", va explicar Miquel al jutge.
Per Barroso no es va reunir únicament amb Miquel. Segons el sumari també ho va fer amb el president de l'entitat, Higinio Cierco, a qui va assegurar que "seria convenient" que parlés amb "unes persones a Madrid per al tema del banc". "En cas contrari morir, i els americans estan al corrent de com fer-ho", el va avisar.
El propi Cierco, que també es va querellar davant la justícia andorrana contra Barroso i Martín Blas per delictes de coaccions i xantatge, relatava en el seu escrit que dos anys després de la trobada va rebre una srie de notes amb informació relativa a les trobades amb els dos policies.
NOTES ANNIMES DE VILLAREJO
Aquesta mena d'informes, que no contenien signatura ni capalera de cap tipus, relataven que els responsables del banc, forats per l'amenaa rebuda, van accedir a collaborar aportant informació sobre els Pujol. En concret, segons el contingut en aquests documents, un Excel amb moviments bancaris de la família entre desembre de 2010 i gener de 2011 per un total de 3,4 milions.
L'autor d'aquests documents qüestionava "el comportament de Martín Blas" com a "coneixedor" dels moviments bancaris en negar-se a investigar-ho. "S'estarien realitzant activitats de cap manera compatibles amb la funció policial que la Constitució espanyola té assignada al Cos Nacional de Policia", advertia.
L'autopresentat com a "denunciant" d'aquests fets, segons la defensa del president de BPA, podria ser el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que podia mantenir "una confrontació" amb Martín Blas, la qual cosa podia haver portat a que l'assenyalés d'aquesta manera. El propi Villarejo, segons es recull en la querella, va reconixer el 2016 ser l'autor d'aquestes notes que va enviar en un inici de forma annima.
En aquests fets, entre d'altres, indaga la jutgessa d'instrucció especialitzada número 2 d'Andorra, Stéphanie Garcia Garcia.
La magistrada investiga Rajoy i els seus exministres Montoro i Fernández Díaz per la seva presumpta relació amb els intents de conixer "mitjanant vies illegals" informació bancria secreta dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas, així com de l'exvicepresident Oriol Junqueras, dins de la coneguda com a 'Operació Catalunya'.
Aquesta mateixa setmana es va donar a conixer que la jutgessa ha instat els investigats a designar un advocat, o bé se'ls n'assignar un d'ofici en 15 dies a comptar des de la notificació de les querelles.
En la comissió rogatoria, del 20 de maig de 2022, consten com a querellats Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, Jorge Fernández Díaz, l'exsecretari d'Estat Francisco Martínez i l'exdirector general de la Policia Ignacio Cosidó, així com els excomandaments policials Eugenio Pino i Bonifacio Díez.
