Publicat 27/09/2022 17:10

La Cambra de Comer d'Andorra, preocupada per la limitació de les llicncies de construcció

Xavier Espot i Josep Maria Mas durant l'acte de la Cambra de Comer d'Andorra
SFGA/CESTEVE

L'organisme adverteix de les dificultats per trobar treballadors qualificats

ANDORRA LA VELLA (ANDORRA), 27 (EUROPA PRESS)

La Cambra de Comer, Indústria i Serveis d'Andorra (CCIS) ha mostrat "inquietud i preocupació" per l'aprovació de la llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, que condicionar durant un any l'atorgament de llicncies d'edificació a l'obtenció d'un informe favorable dels ministeris d'Urbanisme i Medi Ambient.

El president de la CCIS, Josep Maria Mas, durant l'acte de presentació de l'Informe econmic del 2021 de l'entitat aquest dimarts, ha afirmat que l'estabilitat del marc jurídic que regula l'activitat dels agents econmics és indispensable per fer prediccions, i ha recordat que la Cambra defensa un "creixement equilibrat i sostenible" del país i que sigui respectuós amb el medi ambient.

Per aquest motiu ha indicat que els plans de creixement s'haurien d'haver fet "des de fa temps" i ha demanat que la llei s'acompanyi d'un estudi d'impacte social i econmic.

En l'acte, també hi ha participat el cap de govern, Xavier Espot, que durant la seva intervenció ha defensat que la llei era una mesura necessria i ha enviat un missatge de tranquillitat al sector de la construcció, en el qual ha assegurat que la normativa no suposar "ni una aturada de la construcció ni és cap moratria".

Aquesta preocupació forma part del segon dels deu punts que la Cambra ha assenyalat com reptes que el país ha d'afrontar per ser mes competitiu econmicament, i que també inclou un "toc d'atenció" al Govern andorr per modificar el contingut de determinades lleis a través d'altres cossos legislatius.

La CCIS ha demanat que les modificacions de les lleis es facin en la norma originria perqu els textos siguin "accessibles, intelligibles, clars i previsibles" i evitar inseguretat jurídica i confusió en els administrats.

Un altre dels reptes indicats és el manteniment de l'ocupació i l'atracció de talent, i és que Mas ha recordat que fa anys que les empreses del Principat tenen falta de treballadors qualificats i escassetat de talent, un problema que la pandmia ha agreujat.

Així, ha apuntat que aquests desajustaments en el mercat laboral, juntament amb la inflació, l'escassetat de matria primeres, l'increment dels tipus d'inters i la crisi energtica poden ser factors que arribin a limitar el dinamisme econmic en el qual s'est installat.

Amb tot, confia que l'economia andorrana mantindr un bon comportament liderat pel turisme durant el que falta d'any i creu que se superessin les expectatives que hi havia a principis de l'exercici, recuperant aviat els nivells d'activitat precovid.

PETICIONS

La Cambra de Comer també ha reclamat un pla d'agilització i simplificació dels trmits administratius i ha insistit al Govern andorr perqu reconsideri el nou rgim de dipsit de la comptabilitat dels autnoms.

De la mateixa manera s'ha posat l'accent en la millora dels accessos al Principat i la necessitat d'estudiar una possible connexió ferroviria amb Frana.

Del sector comercial s'han comentat els reptes que té per davant pels canvis d'hbits dels consumidors i la necessitat de millorar el servei que s'ofereix, lligat a una millora de la formació i de les condicions de vida dels treballadors.

UNIÓ EUROPEA

Mas també ha aprofitat la intervenció per reivindicar una participació "activa" en les negociacions per a l'acord d'associació amb la Unió Europea.

Segons ha expressat, la voluntat de la Cambra és participar en les negociacions per l'acord d'associació per aportar "la visió i inquietuds de l'empresariat", ja que dins el seu punt de vista els assumptes estratgics necessiten la complicitat de tothom, forces política per també agents econmics i socials.

Finalment, l'Informe presentat destaca la recuperació de l'activitat al Principat, amb un creixement del PIB del 8,9% l'any passat, amb la construcció com el principal motor econmic.

Contingut patrocinat