El Principat va reconixer la transhumncia com a bé immaterial el desembre del 2020
ENCAMP (ANDORRA), 7 (EUROPA PRESS)
Andorra ha presentat, juntament amb nou pasos més, la candidatura d'ampliació per formar part del patrimoni cultural immaterial de la 'Transhumncia, moviment estacional de ramats' de la Unesco, segons ha explicat el Govern andorr en un comunicat aquest dijous.
La transhumncia va ser reconeguda per la Unesco com a patrimoni cultural immaterial el 2019 a proposta d'ustria, Grcia i Itlia, i ara es presenta una candidatura d'ampliació amb la qual s'hi volen afegir set pasos més, entre els quals Espanya, Frana i Andorra.
Així, serien deu els pasos que formarien part d'aquest patrimoni cultural: Albnia, Andorra, ustria, Crocia, Espanya, Frana, Grcia, Itlia, Luxemburg i Romania.
Es tracta de pasos que "comparteixen la voluntat de salvaguardar aquesta prctica ancestral i que té, encara avui, un rol fonamental en la preservació dels paisatges i la biodiversitat", ha afirmat el Govern andorr.
LA CANDIDATURA ANDORRANA
A Andorra, la transhumncia es va incloure com a bé immaterial mitjanant el decret de 2 de desembre del 2020, i partir del 10 de desembre d'aquell mateix any es va afegir a les tasques per fer extensiva la inscripció de la Unesco.
El Departament de Patrimoni Cultural d'Andorra ha coordinat l'elaboració de les parts del dossier de la candidatura corresponents al Principat, amb la collaboració del Departament d'Agricultura, de l'Associació d'Agricultors i Ramaders d'Andorra (APRA), i el suport del Ministeri d'Afers Exteriors. Així mateix, s'ha informat dels avanos que es produen a la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco (CNAU).
La inscripció per a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial és una mesura "de salvaguarda que implica el reconeixement d'una prctica tradicional que afavoreix el desenvolupament sostenible, promou el benestar animal i la producció de productes de proximitat i ajuda a la protecció dels espais naturals", ha defensat el Govern d'Andorra.
L'executiu ha apostat per desenvolupar accions per assegurar el reconeixement social d'aquesta prctica i "fer-la atractiva a les generacions més joves, valorant la feina dels ramaders i remarcant els beneficis ambientals que se'n deriven".
La candidatura ha comptat amb la implicació del sector, "que és qui fa possible la pervivncia de la transhumncia al país", i amb el suport, a part del Govern andorr, del Comú de Canillo, l'Associació de Cultura Popular d'Ordino, i de qui va ser el veterinari del Consell General i director del departament d'Agricultura, Casimir Arajol.
En el seu conjunt, la candidatura d'ampliació de la inscripció de la 'Transhumncia, moviment estacional de ramats' ha estat coordinada per Espanya i Frana, i va ser signada a París el 24 de mar pels ambaixadors dels estats implicats.
El dossier es va lliurar telemticament el passat 30 de mar i el dossier físic es far prximament, segons informa l'executiu andorr.
La decisió sobre l'ampliació de la inscripció es prendr en la reunió del Comit de la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni immaterial prevista a finals del 2023.
LA TRANSHUMNCIA A ANDORRA
L'agricultura i la ramaderia han estat les principals activitats econmiques del Principat "des de temps immemorials fins a la meitat del segle passat", i el desenvolupament d'aquestes activitats estava relacionat amb els cicles naturals propis d'un territori de muntanya, enmig dels Pirineus.
La transhumncia de bestiar s'ha practicat tant dins el territori andorr, per aprofitar les pastures d'alta muntanya a l'estiu --transhumncia vertical--, com movent els ramats cap a planes dels territoris vens d'Espanya i Frana, coneguda com transhumncia horitzontal.
Aquesta prctica ramadera ha deixat un "llegat" al país en forma de patrimoni arquitectnic, amb construccions prpies com cabanyes de pastor, cases rurals i altres de pedra seca, i cultural vinculat a la producció agrria i ramadera, com els actes de benedicció del bestiar.
