PyriSentinel es finança amb un ajut d'1,6 milions de Poctefa 2021-2027
ANDORRA LA VELLA (ANDORRA), 16 (EUROPA PRESS)
Un equip científic amb membres d'Andorra, Espanya i França ha iniciat el treball per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs dels Pirineus, dins el projecte de col·laboració transfronterera anomenat PyriSentinel.
Segons ha informat Andorra Recerca + Innovació (AR+I) aquest dimarts en un comunicat, la iniciativa permet entendre com les comunitats invisibles mantenen la salut d'aquests ecosistemes "únics i fràgils", ajudant la regió a preparar-se i adaptar-se per als impactes a llarg termini del canvi climàtic.
PyriSentinel es finança a través d'un ajut d'1,6 milions d'euros de Poctefa 2021-2027, un programa dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional assignats per la UE amb l'objectiu d'"enfortir el desenvolupament sostenible" a la regió dels Pirineus a Espanya, Andorra i França.
L'equip científic tindrà el suport de diferents autoritats de parcs nacionals i ciutadans voluntaris per ajudar-los amb els seus esforços.
Així, els científics viatjaran i recolliran mostres d'aigua "de més de 300 llacs pirinencs remots" aquest estiu, incloent destinacions de difícil accés a gran altitud.
Concretament, es donarà "prioritat" als llacs amb registres de dades a llarg termini, a més dels llocs declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco, com és el cas de la vall del Madriu-Perafita-Claror, al Principat.
L'equip científic farà ús de dispositius portàtils "innovadors" que poden seqüenciar l'ADN recollit de les mostres, tant al laboratori com directament sobre el terreny.
Les dades es dipositaran en repositoris de dades públics i es desenvoluparà un programa de capacitació per a actors locals i regionals de la comunitat, com administradors de parcs nacionals, a fi que puguin fer servir les eines per monitorar la diversitat dels microorganismes a llarg termini.
La gerent d'AR+I, Vanesa Arroyo, ha destacat l'"enfocament innovador" del projecte, que combina eines genètiques per a la identificació de bioindicadors, i ha subratllat la necessitat d'un seguiment i una protecció sòlida en una regió que canvia ràpidament.
