VALÈNCIA, 29 gen. (EUROPA PRESS) -
Un equip liderat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha demostrat que la necròpolis del Collado, a Oliva (València), és la més antiga de la Península Ibèrica.
La datació de les restes de deu dels 15 individus enterrats en aquest conjunt funerari, amb una antiguitat compresa entre els 9.500 i 8.500 anys, trenca amb la idea que els primers cementiris ibèrics van ser assentats a Portugal, com els ubicats en els estuaris dels rius Tajo i el Sado.
Els resultats, publicats en la revista Plos One, demostren que aquesta necròpolis, la més gran d'Espanya, situada a l'extrem meridional del Golf de València, ha tingut un ús intermitent durant uns 1.000 anys, segons ha informat el Consell Superior en un comunicat.
La feina d'aquest espai amb fins sepulcrals coincideix, per tant, amb altres jaciments mesolítics a Europa, com els de Vedbaek (Dinamarca), Skateholm (Suècia) o Téviec i Hoëdic (tots dos a França).
Fa uns 9.500 anys, les últimes comunitats de caçadors-recol·lectors que ocupaven la Península Ibèrica van començar a enterrar de manera sistemàtica part dels seus congèneres en cementiris, un hàbit que es vincula a la progressiva sedentarització d'aquestes societats i a un canvi significatiu en la relació dels seus territoris amb les activitats econòmiques.
Segons les datacions per carboni 14 mitjançant espectrometria de masses, les restes més antigues han estat enterrades en el sector sud i les més recents a la zona nord.
"És significatiu que la majoria d'aquestes sepultures no se superposin ni es tallin les unes a les altres, el que indica que possiblement es va utilitzar algun tipus de senyalització per indicar les inhumacions, que era reconeguda i respectada mentre es va mantenir la funció funerària d'aquest lloc", ha apuntat l'investigador del CSIC Juan Francisco Gibaja, de la Institució Milà i Fontanals.
En el jaciment mesolític del Collado, excavat en 1987 i 1988, es van documentar 14 enterraments al llarg d'una superfície de 143 metres quadrats. Un d'ells conté restes de dos individus. Les dades antropològiques apunten que quatre són dones i set homes, dos probablement homes i els dos restants un adolescent i un nounat dels quals no s'ha pogut determinar el sexe. Les dislocacions documentades permeten inferir que alguns d'ells van ser enterrats en algun tipus de sudari, sac o amb alguns dels seus membres lligats.
