Actualitzat 11/05/2016 17:23

Els catalans es casen de mitjana als 33,3 anys i l'esperança de vida femenina voreja els 86

Fotógrafo de bodas captura el amor en el reflejo de los anillos
FACEBOOK/PETER ADAMS-SHAWN

La població es casa més tard i té una de l'esperances de vida més altes

   CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 11 Maig (EUROPA PRESS) -

   L'edat mitjana del primer matrimoni de la població catalana s'ha allargat en 4,5 anys (34,3 anys per als homes i 32,3 per a les dones) i l'esperança de vida se situa amb 80,4 anys en el cas dels homes i 85,9 al de les dones, i és una de les més altes del món.

   Són algunes de les conclusions que presenta un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha analitzat el creixement, la formació de la parella i la fecunditat, la longevitat i els moviments migratoris en la Catalunya del segle XXI, segons ha informat la UAB en un comunicat.

   La immigració i el model econòmic han influït en les pautes de formació de parella i la família ja que des del 1999 els matrimonis s'han reduït en un 19%.

   A més, del total de registrats el 2014 un 83% eren civils, quan a finals del segle XX només ho eren una tercera part.

   Alhora, gairebé la meitat de les parelles actuals d'entre 25 i 34 anys cohabiten tot i que els trencaments de parelles han crescut lleugerament, després que el 2006 es registrés un rècord de 27.846.

   D'altra banda, els homes han retallat l'esperança de vida respecte a les dones ja que al 2000 era de gairebé set anys i en 2014 de 5,5, un factor que s'ha atribuït "a l'adopció d'hàbits perjudicials per a la salut de les dones, especialment el tabaquisme, i la correcció entre els homes".

REDUCCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ

   A Catalunya els nascuts a l'estranger han passat a representar el 17% dels empadronats, mentre que els originaris de la resta d'Espanya s'ha reduït fins a un 18,3%.

   A partir del 2008 ha començat a rebaixar el creixement migratori i en 2013 es va registrar la pitjor dada amb 45.000 persones menys, i alhora va pujar l'emigració, amb gairebé 800.000 sortides, de les quals un 14% han estat d'autòctons; més del 90% del creixement de la població catalana s'ha degut al saldo migratori.

   En aquest sentit, l'investigador del CED, Andreu Domingo, ha indicat que cada vegada més i amb massa freqüència "per a una part de la població, tenir èxit econòmicament i professionalment significa renunciar a tenir parella i/o fills, o a anar-se'n del país", i ha suggerit esforços per construir elements que possibilitin la cohesió social.

   El 2014, el 47% dels fills naixien fora del matrimoni i entre 2000 i 2013, el 26,6% dels naixements registrats tenien un pare o una mare estrangera, tot i que la crisi econòmica els ha frenat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés