El ple va elegir Recio, de la conservadora AMP, malgrat que els separen més de 1.200 llocs a l'escalafó
MADRID, 4 abr. (EUROPA PRESS) -
Cinc vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) han presentat un vot particular dur contra la decisió d'aquest òrgan per la qual dijous passat es va elegir Antonio Recio Córdoba com a nou president de l'Audiència Provincial de Barcelona.
Diuen que la candidata dels progressistes, Àngels Vivas, que ells creuen que té més mèrits, va ser discriminada per ser una de les que va signar l'anomenat "manifest dels 33" pel dret a decidir a Catalunya.
Els vocals Roser Bach, María Victoria Cinto, Clara Martínez de Careaga, Concepción Sáez i Enrique Lucas no qüestionen "en manera ni en cap moment" les qualitats del candidat que va obtenir la plaça, Antonio Recio Córdoba, pertanyent a la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), i que va obtenir 18 suports front a 8.
"Res tenim contra ell, simplement sostenim que els mèrits de la magistrada Àngels Vivas són molt superiors i que, per tant, ella hauria d'haver estat l'elegida".
En un escrit de 26 pàgines, els vocals incideixen en la "discriminació ideològica" que va patir la seva candidata malgrat que la investigació sobre el manifest pel dret a decidir que va fer el promotor de l'Acció Disciplinària del CGPJ va ser arxivada en no haver-se apreciat que els signants perseguissin una finalitat diferent "que el mer trasllat a la ciutadania d'una opinió sobre un tema d'interès jurídic, social o polític".
"DESVIACIÓ DE PODER"
En el seu vot particular, els vocals consideren que la decisió de no designar Vivas la discrimina en vincular el seu legítim dret a l'ascens en la carrera amb l'exercici "també legítim, dels seus drets constitucionals", fet que implica "un suposat clar de desviació de poder expressament proscrit" a la Constitució.
Els discrepants qüestionen també que l'acord de nomenament que li va ser enviat per formular aquest vot particular no tenia capçalera, peu o firma, i va tardar a més 24 hores a ser lliurat des del ple que va elegir Recio el passat 31 de març.
La informació té a més, segons aquesta vocal, quatre dades "que no s'ajusten objectivament" a allò esdevingut" durant la reunió, ja que s'atribueixen a la totalitat del ple quan únicament les van defensar alguns dels seus vocals.
Amb l'opinió d'aquests vocals va coincidir divendres passat l'associació progressista Jutges per a la Democràcia (JpD), que va acusar el CGPJ de sectarisme en sostenir que hi ha diferències notables de mèrit entre un candidat i un altre: ella té una antiguitat de 33 anys i està al lloc 159 de l'escalafó, mentre que ell té una de 25 anys i està al lloc 1.359.
També creuen que a Vivas tampoc se li ha perdonat ser una magistrada de perfil progressista ni les seves opinions sobre la situació de Catalunya, malgrat que és una jutge de gran prestigi professional, molt respectada per la seva qualitat tècnico-jurídica i una de les primeres dones que va accedir a Espanya a la magistratura.
DISCRIMACIÓ DE GÈNERE.
Parlen igualment d'una clara discriminació de gènere i que no és la primera vegada que s'ha donat la circumstància que quan "una magistrada amb antiguitat, trajectòria professional i prestigi sobrats es postula per ocupar una d'aquestes presidències és relegada per un candidat home que ocupa un lloc escandalosament molt més baix a l'escalafó".
També denuncien els vocals discrepants l'existència d'infracció de les normes sobre formació de la majoria i conclouen que la política de nomenament del CGPJ és l'àrea de l'actual CGPJ més censurada tant per la ciutadania en general com pels integrants de l'Administració de Justícia, i parlen de panorama "desolador".
RAONS DE LA MAJORIA
A l'acord adoptat dijous passat es destaca, tot i això, que el nomenament de Recio es fonamenta en els mèrits i capacitat del candidat nomenat, que ha complert més d'11 anys ha servit a l'Audiència Provincial de Barcelona, dada que es considera d'especial rellevància.
Pel que fa a la seva experiència governativa, va ser delegat del Deganat als jutjats de Primera Instància de Barcelona, des del 1999 fins al 2004, passant després a ser membre electe de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), des de novembre del 2009 fins a l'actualitat, sent reelegit el 2014 i pertanyent des del 2009 a la seva Comissió Permanent.
També té reconegut el mèrit del coneixement de la llengua catalana i el del Dret Civil Especial de Catalunya, "el que constitueix un mèrit d'especial rellevància en la base cinquena de la convocatòria de la plaça".
El ple ha valorat de manera especial el Programa d'Actuació presentat pel candidat que revela un excel·lent coneixement de l'Audiència Provincial de Barcelona i dels òrgans de la província, proposant l'adopció d'interessants mesures com la formació d'una comissió per a la unificació de criteris, la introducció de noves especialitzacions sobre propietat horitzontal, protecció de dret a l'honor, successions i responsabilitat i l'impuls de la mediació intrajudicial en matèria família.
