Rajoy manté al seu equip econòmic i fa ministre a Álvaro Nadal, que estava al capdavant de l'Oficina Econòmica de la Moncloa
MADRID, 3 nov. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha decidit mantenir en el seu nou Executiu a quatre dels ministres que l'acompanyen des del 21 de desembre de 2011: la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, Luis de Guindos (Economia), Cristóbal Montoro (Hisenda) i Fátima Báñez (Ocupació).
A l'últim any, coincidint amb les campanyes electorals per a les generals, Rajoy ha dedicat les seves intervencions públiques a posar en valor la gestió del seu Govern per sortir de la crisi. Ara manté a aquest equip gairebé intacte i només introdueix alguns canvis a l'organigrama, com el cas de Guindos, que assumirà Economia i Indústria.
A aquest equip econòmic s'incorpora ara el nou ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, que aquests anys ha treballat de la mà amb Rajoy dirigint l'Oficina Econòmica al Palau de la Moncloa.
CATALÀ, MÉNDEZ DE VIGO I TEJERINA TAMBÉ REPETEIXEN
També seguiran en el banc blau alguns ministres de l'última etapa de l'anterior Executiu. És el cas de Rafael Catalá, que ocupa la cartera de Justícia des de setembre de 2014, després de la renúncia d'Alberto Ruiz Gallardón.
El mateix succeeix amb Isabel García Tejerina, que repetirà com ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació i Medi Ambient, càrrec al qual va arribar l'abril de 2014 després de la marxa a Europa de Miguel Arias Cañete.
Alhora, el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo, seguirà ocupant aquesta cartera (a la qual sumarà ara el càrrec de portaveu del Govern), que va assumir el juny de 2015 en substitució de José Ignacio Wert.
POCS CANVIS DE RAJOY DES DE 2011
Rajoy és un home previsible i poc donat als canvis, com mostra que repeteixin set dels seus ministres de l'anterior legislatura. De fet, a penes ha fet remodelacions a l'executiu que va nomenar el 21 de desembre de 2011, quan va arribar per primera vegada al Palau de la Moncloa.
Dels 13 ministres que va nomenar llavors, el primer canvi en el seu gabinet el va fer l'abril de 2014 amb la sortida del llavors ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, que va encapçalar la llista del PP a les eleccions al Parlament Europeu que es van celebrar el 25 de maig d'aquest mes.
El 23 de setembre de 2014 el cap de l'Executiu va fer el seu segon canvi en el Consell de Ministres forçat per la dimissió del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, després de la retirada de la reforma de la llei de l'avortament.
El tercer canvi va ser el de la ministra de Sanitat, Ana Mato, que va presentar la seva dimissió el 26 de novembre de 2014, poques hores després que el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, donés a conèixer una sentència en el qual proposava jutjar-la com partícip a títol lucratiu en els regals que la trama Gürtel va fer a la seva família a través del seu exmarit, el exalcalde de Pozuelo, Jesús Sepúlveda.
El 26 de juny de 2015 José Ignacio Wert va deixar el seu càrrec com a ministre d'Educació, Cultura i Esport havent liderat la tretzena reforma del sistema, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), un projecte amb el qual es va enfrontar a la majoria dels grups polítics de l'oposició, associacions de pares, sindicats docents i organitzacions estudiantils. El va substituir Iñigo Méndez de Vigo.
El titular d'Indústria en funcions, José Manuel Soria, ha estat el cinquè ministre de Mariano Rajoy a deixar el Govern des que el PP va arribar a La Moncloa el 2011. Ell mateix va vincular la seva renúncia a la falta d'exemplaritat, després que es coneixés que va tenir una societat al paradís fiscal de l'illa de Jersey.
Després de les eleccions del 26 de juny, on el PP va aconseguir 137 escons, Rajoy va decidir col·locar a una de les seves col·laboradores més fidels en la Presidència del Congrés, Ana Pastor, fins aleshores ministra de Foment.
Davant de les eleccions basques del 25 de setembre, Rajoy va escollir a final de juliol al seu ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, com a candidat a lehendakari, després de poc més d'any i mig assegut en el banc blau.
