CiU i PP retiren les seves esmenes a la totalitat malgrat oposar-se per diferents motius
BARCELONA, 29 abr. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest dimecres seguir tramitant una proposició de llei d'ICV-EUiA per garantir el dret a l'assistència sanitària i farmacèutica en el sistema català de salut a totes les persones estrangeres, sense distinció per raó d'origen nacional o per la seva situació legal i administrativa a Catalunya, després que CiU i PP hagin retirat les seves esmenes a la totalitat malgrat haver expressat la seva oposició a la iniciativa per diferents motius.
La diputada d'ICV-EUiA al Parlament, Marta Ribas, ha presentat la iniciativa, i ha exposat que també recull que tenen dret a prestacions sanitàries i farmacèutiques totes les persones que visquin a Catalunya, al marge que estiguin empadronades i tinguin la condició d'assegurats i de beneficiaris del sistema nacional de salut o no.
Ribas ha recordat que un Reial decret del Govern de Mariano Rajoy del 2012 va eliminar la universalitat de l'atenció sanitària, vinculant-la a les rendes del treball o a la necessitat de ser beneficiari d'un assegurat, i que, malgrat que la Generalitat ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat i va fer una instrucció per frenar-lo, aquesta "no ha resolt correctament el problema".
"L'exclusió sanitària és una barbaritat", ha exclamat la diputada ecosocialista, que ha apuntat que per obligació ètica, humana i fins a legal cal que el Parlament actuï.
La diputada de CiU Begoña Montalbán, que avala l'objectiu de la proposició de llei, ha assegurat que ja s'està portant a terme amb mecanismes que, sense oposar-se a la legalitat vigent, permeten l'accessibilitat al sistema sanitari públic català, a més de titllar d'"inacceptable i innecessari" el Reial decret del Govern central perquè, a més, considera que envaeix competències de la Generalitat.
Així, ha assegurat que el Govern ha assumit el compromís de garantir l'assistència sanitària pública a tots els empadronats a Catalunya, evitant l'exclusió de tots aquells que queden "desemparats" pel Reial decret.
Des del PP, la diputada Eva Garcia ha constatat que els immigrants en situació irregular a Espanya no tenen dret a la targeta sanitària, com succeeix a la resta de països de la UE, però sí accés a l'assistència sanitària i se'ls atén en cas d'urgències, embaràs, part, postpart, per problemes que repercuteixen en la salut pública així com tots els menors de 18 anys.
"L'assistència sanitària a Espanya per als immigrants en situació irregular és una de les més completes d'Europa", ha defensat Garcia, que ha demanat limitar el seu accés a prestacions sanitàries i farmacèutiques bàsiques, després d'assegurar que el problema de les llistes d'espera és també conseqüència de l'impacte de la immigració.
"Això no és cert, té a veure amb la baixa dotació econòmica del sistema. Deixin de fer un discurs racista. El lema de 'primer els de casa' és més de partit extraparlamentari", l'ha retret Ribas, fet en que ha coincidit la diputada de la CUP Isabel Vallet, que ha titllat l'argument dels populars de tòpic i els ha demanat més rigor.
ERC, CONTRA EL "NACIONALISME MÉS RANCI"
El diputat d'ERC Pere Bosch ha recordat que el Parlament ja va aprovar el 2010, i per unanimitat, que totes les persones residents a Catalunya i els que pertanyen a grups de risc, estiguin empadronats o no, tenen dret a l'assistència sanitària pública, així com una moció en el mateix sentit.
També ha carregat contra el Reial decret del Govern central i l'ha acusat de crear un problema que no existia emparant-se "en el nacionalisme espanyol més ranci".
Per a la diputada del PSC Núria Segú, la iniciativa de l'Executiu central els trasllada a "èpoques predemocràtiques, quan moltes dones depenien de tenir dret o no en funció de la cartilla del seu marit".
Vallet ha criticat que s'exigeixi el padró a qui estiguin en situació irregular perquè aquests tenen "por d'acudir a un ajuntament perquè pensen que poden tenir represàlies i que se'ls podria aplicar la Llei d'Estrangeria".
Des de C's, la diputada Carme Pérez ha manifestat els seus dubtes sobre si el Parlament té competència o no per desenvolupar una llei d'aquestes característiques i perquè, segons la seva opinió, es pretén "eludir" la norma estatal, tot i que ha carregat en paral·lel contra el Reial decret del Govern espanyol.
