BARCELONA, 11 juny (EUROPA PRESS) -
La nova llei sobre el règim especial de la Val d'Aran ha superat aquest dimecres el debat al ple del Parlament i continuarà amb la seva tramitació a la cambra, després que cap dels grups parlamentaris hagi presentat esmenes a la totalitat.
El text protegeix el caràcter singular d'Aran, els seus drets històrics i la seva identitat, i la defineix com una "entitat territorial singular amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia", a més d'establir les competències del Conselh Generau, crea una comissió bilateral amb la Generalitat i fixa l'aranès com a llengua oficial a Aran i a Catalunya, juntament amb el català i el castellà.
L'alcalde de Vielha e Mijaran i diputat de CiU Àlex Moga ha destacat que aquesta llei és un exemple del respecte a la diversitat i a la pluralitat i situa a Aran com "un cas únic a tot el món".
Josep Cosconera (ERC) ha destacat que aquesta norma suposarà un pas endavant perquè consagra la normalització lingüística de l'aranès a les administracions públiques i a l'ensenyament i que el Parlament ha manifestat aquest dimecres la seva voluntat de "consens" amb Aran.
Òscar Ordeig (PSC) ha apreciat que cal introduir canvis en el sistema d'elecció dels consellers del Conselh Generau d'Aran, perquè les circumscripcions més poblades estan infrarepresentades, una idea que també han recolzat des de les files del PP i C's.
Dolors López (PP) i Carina Mejías (C's) han assegurat que el reconeixement de l'aranès no ha d'anar a costa de la resta de llengües cooficials, mentre que Sara Vilà (ICV-EUiA) ha assegurat que la reforma de les institucions araneses ha d'anar acompanyada de mesures de regeneració democràtica i transparència, per acostar-les més a la ciutadania.
Isabel Vallet (CUP) ha defensat la Val d'Aran "com a part d'Occitània, una nació sense Estat" a qui Catalunya ha de tractar com un igual.
