"Ens demanen un acte de fe i això està bé per a qui va a l'Església"
BARCELONA, 17 abr. (EUROPA PRESS) -
El senador socialista i expresident de la Generalitat, José Montilla, ha criticat que el president del Govern, Carles Puigdemont, estigui basant la seva gestió en "declaracions i postureig" i no a resoldre els problemes dels ciutadans, motiu pel qual ha vaticinat 18 mesos de legislatura perduts.
"La gent no vota un Govern perquè faci declaracions o tregui pit, sinó perquè gestioni els seus interessos", cosa que considera que no estan fent ni Puigdemont ni els seus consellers, ha dit Montilla en una entrevista d'Europa Press.
L'executiu català, segons destaca, repeteix que no es poden millorar els serveis socials si no es té un Estat propi: "Ens demanen un acte de fe i això està bé per a qui va a l'Església i li diuen que a la Terra ha de patir però al cel ho tindrà tot solucionat. Un govern no està per això, sinó per solucionar els problemes d'ara".
Segons Montilla, Catalunya ha estat massa temps instal·lada en aquesta lògica i la gent anirà perdent "la paciència i la creença" quan corrobori que el Govern no acompanya les seves proclames independentistes de polítiques per combatre les necessitats socials.
En analitzar els cinc anys de Convergència al Govern, té dificultats per trobar alguna mesura socialment beneficiosa: "Per què es recordarà aquest Govern més enllà de les manifestacions que, d'altra banda, no ha convocat?"
Si passa revista dels governs de Jordi Pujol, Pasqual Maragall i el que va liderar ell mateix és capaç de recollir un llistat d'importants iniciatives, i assegura que no pot fer el mateix ni amb Artur Mas ni amb Carles Puigdemont.
"Però aquí segueixen, dient que la culpa de tot és de Madrid i que quan arribi la independència ho tindrem tot pagat", mentre la crisi colpeja els ciutadans, lamenta.
Segons la seva opinió, Mas es va apartar a favor de Puigdemont, no per autocrítica de la seva gestió, sinó pel veto de la CUP i la correlació de forces: "El programa d'un i de l'altre és el mateix, el de JxSí, i la gestió suposo que és la mateixa".
RECONEIXEMENT INTERNACIONAL
Per a Montilla, els membres del Govern actuen amb desinformació o mala fe quan diuen que la comunitat internacional acceptaria una Catalunya independent si els ciutadans l'avalen: "ni la majoria vol la independència ni la secessió seria reconeguda per ningú".
Ha exemplificat sobre si "seria possible instaurar la pena de mort si molta gent ho volgués", i ha criticat que el Govern s'escudi en una suposada majoria de ciutadans a favor de la secessió per apuntalar el seu full de ruta.
Tot i que la independència fos l'opció majoritària entre els electors catalans, Montilla creu que tampoc podria proclamar-se perquè contravé la legalitat vigent: "Pot tenir el suport de molta gent però no és legal ni legítima".
Des que ha començat a desplegar el seu full de ruta al gener, Puigdemont està portant Catalunya "al límit" de la seguretat jurídica perquè, sovint, apel·la només a les lleis catalanes, assegura.
"S'han de respectar totes les lleis, també les d'Espanya, que són democràtiques", ha destacat Montilla, que no preveu l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia de Catalunya, cosa que sí fa el PP en el cas que es vulneri la legalitat.
EL DIÀLEG HA DE SER NORMAL
Sobre la reunió que Puigdemont ha sol·licitat al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy --que tindrà lloc el 20 d'abril a la Moncloa-- ha celebrat que es produeixi perquè "hauria de ser absolutament normal que dialoguin", tot i que les relacions han estat gairebé congelades els últims anys.
La trobada podria servir per rescabalar les tensions generades pel fet que "un volia anar a negociar competències dient que d'aquí a uns mesos se n'anava i l'altre deia que hi havia temes dels quals no se'n podia ni parlar".
A Montilla li agradaria que de la reunió sorgís algun tipus de compromís, com per exemple que Rajoy acceptés algunes de les 23 demandes que li va fer l'expresident Artur Mas per millorar la situació a Catalunya.
EFECTE ADA COLAU
Sobre la irrupció de BComú i el seu líder, Ada Colau, en el panorama polític català, ha dit que "la recomposició del mapa té molta relació" amb l'esgotament del sistema autonòmic, la crisi, el creixement de les desigualtats i la corrupció.
Aquest "còctel" ha facilitat el naixement de nous partits i líders, que estan provocant que les grans formacions perdin la seva hegemonia històrica.
Entre aquestes formacions hi ha el PSC, que ha reduït el seu espai, militància i pes polític a causa de formacions com les de Colau, ha admès: "Veurem els efectes que pot tenir una confluència d'esquerres si es produeix".
Creu que, en una primera etapa, aquesta confluència tindria efectes positius per a les institucions i els ciutadans, però "després, si governen, hauran de ser realistes i pot passar que acabin fent el mateix que Tsipras".
