MADRID, 22 Mar. (EUROPA PRESS)
Astrònoms han identificat els camps magnètics més extensos vistos mai a l'univers, ordenats excepcionalment en distàncies de molts milions d'anys llum a les vores de cúmuls de galàxies.
Aquestes agrupacions galàctiques són les estructures gravitacionals més grans de l'univers. Amb una extensió típica d'uns 10 milions d'anys llum, és a dir, 100 vegades el diàmetre de la Via Làctica, alberguen un gran nombre de sistemes estel·lars, juntament amb gas calent, camps magnètics, partícules carregades, incrustats en grans halos de matèria fosca, la composició de la qual és desconeguda.
La col·lisió dels cúmuls de galàxies condueix a una compressió de xoc del gas calent i dels camps magnètics. Les característiques resultants en forma d'arc es diuen "relíquies" i destaquen per l'emissió de radi i rajos X.
Des del seu descobriment el 1970 amb un radiotelescopi prop de Cambridge, el Regne Unit, les relíquies s'han trobat al voltant de 70 cúmuls de galàxies fins al moment, però és probable que n'existeixin moltes més. Són missatgers de grans fluxos de gas que modelen contínuament l'estructura de l'univers.
Les ones de ràdio són excel·lents traçadors de relíquies. La compressió de camps magnètics ordena les línies de camp, la qual cosa també afecta les ones de radi emeses. Més precisament, l'emissió es polaritza linealment. Aquest efecte va ser detectat en quatre grups de galàxies per un equip d'investigadors de l'Institut Max Planck de Radioastronomia de Bonn (MPIfR), l'Institut Argelander de Radioastronomia de la Universitat de Bonn (AIfA), l'Observatori Estatal de Turíngia a Tautenburg), i col·legues a Cambridge, als Estats Units.
Van utilitzar el radiotelescopi de 100 m del MPIfR prop de Bad Münstereifel-Effelsberg a longituds d'ona de 3 cm i 6 cm. Aquestes longituds d'ones curtes són avantatjoses perquè l'emissió polaritzada no disminueix en passar a través del cúmul de galàxies i la nostra Via Làctica. L'estudi s'ha publicat a 'Astronomy & Astrophysics'.
