MADRID, 19 febr. (EUROPA PRESS) -
DL ha registrat una proposició no de llei al Congrés per exigir que les proves d'accés a la professió d'advocat puguin fer-se en català, gallec i euskera en les comunitats en les quals aquestes llengües són oficials.
El text, recollit per Europa Press i que porta la firma de la portaveu de DL a la Comissió de Justícia del Congrés, Lourdes Ciuró, recorda que des del 2011 per poder accedir a la professió d'advocat és imprescindible, a més d'haver obtingut el grau en Dret i el màster d'accés a l'Advocacia, haver superat la corresponent prova d'accés.
Fins ara, segons Ciuró, tots aquests exàmens s'han realitzat en llengua espanyola de manera exclusiva, sense donar opció que els aspirants puguin fer-la en alguna de les llengües cooficials.
La diputada de DL apunta, alhora, que el director general de Relacions amb l'Administració de Justícia, en nom del Govern espanyol, va adquirir el setembre de l'any passat el compromís de buscar "fórmules per atendre les peticions" que la prova d'accés pugui realitzar-se en totes les llengües oficials, d'acord amb el dret de la ciutadania a relacionar-se en qualsevol llengua cooficial amb l'Administració General de l'Estat.
900 AFECTATS A CATALUNYA
Ciuró denuncia que, en el cas de Catalunya, aquest incompliment afecta a dia d'avui més de 900 graduats en Dret, tot i que el Govern autonòmic "estava disposat a assumir el cost i proporcionar els recursos necessaris per traduir la prova de manera rigorosa i confidencial".
"Tot i el que s'exposa, el Ministeri de Justícia ha ratificat la seva intenció que les proves se segueixin fent únicament en llengua espanyola", es lamenta Ciuró.
Per tot això, DL vol que el Congrés insti el Govern espanyol a complir el citat compromís i a buscar les fórmules adequades per garantir els drets de la ciutadania a relacionar-se amb l'Administració General de l'Estat en qualsevol de les llengües cooficials i, en concret, per a la realització de les proves d'accés a la professió d'advocat.
També reclamen a l'executiu que compleixi amb la recomanació del Comitè de Ministres del Consell d'Europa en matèria d'aplicació de la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries, que exigeix intensificar les mesures pràctiques destinades a garantir l'adequada presència de les llengües cooficials en l'Administració de l'Estat.
