A partir del testimoni dels qui les van seguir, es volen senyalitzar sis rutes, crear una aplicació per a dispositius mòbils i elaborar material didàctic per a escoles i instituts
Perpinyà (ACN).-
Recuperar la memòria històrica i posar-la al servei de la promoció turística. Aquest és l'objectiu del projecte 'Recurut' que, a partir del testimoni dels qui les van seguir, vol posar en valor les rutes migratòries a través dels Pirineus entre els anys 1930 i 1970. Coordinat per la Universitat de Saragossa i finançat amb fons europeus (316.000 euros), el projecte vol estudiar aquestes migracions, tant les associades a l'exili republicà durant la Guerra Civil com les posteriors de caràcter econòmic, per crear sis rutes, dues d'elles a Catalunya, que dinamitzin econòmicament les regions per les que passen i crear materials didàctics per a escoles i instituts.L'Espartac Fabregat, de 78 anys, va fugir de Catalunya l'any 1939 malalt i en braços de la seva mare. Ho va fer creuant la frontera per Portbou per arribar a Grenoble, als Alps francesos, on s'hi va estar poc més de sis mesos. El pare de l'Espartac, exalcalde de Granollers durant la Guerra Civil, ho va fer més tard, pel pas de la Jonquera. L'inici de la Segona Guerra Mundial va obligar a mare i fill a sortir de Grenoble per iniciar un periple de gairebé un any per diferents camps de concentració com el d'Argelers on, finalment, es van reunir amb el pare l'any 1941.
El de l'Espartac Fabregat és un dels molts testimonis que durant dos dies han recollit els responsables del projecte 'Rucurut' al Centre Espanyol de Perpinyà per documentar les rutes migratòries a través dels Pirineus del segle XX. El coordinador del projecte, Diego Gaspar, de la Universitat de Saragossa, explica que 'Rucurut' vol estudiar i recuperar aquestes rutes migratòries per explotar-les turísticament i que la millor manera de fer-ho és a partir del testimoni de la gent que les va fer servir per fugir de la guerra, com en el cas de l'Espartac, o per motius econòmics en anys posteriors.
Més enllà de la vessant acadèmica, el projecte 'Rucurut' vol recollir informació de primera mà sobre 20 passos fronterers a través dels Pirineus al País Basc, l'Aragó, Navarra i Catalunya, per elaborar sis rutes turístiques que serveixin de "motor econòmic" per a les zones on passen. Així, a banda de senyalitzar amb panells històrics i digitalitzar les rutes, el projecte formarà personal local perquè en siguin els guies. A Catalunya, les dues rutes que s'habilitaran són les que passen per la Vajol, a l'Alt Empordà, i per Puigcerdà, a la Cerdanya. Diego Gaspar explica que han intentat seleccionar rutes poc conegudes i amb atractiu paisatgístic. "No tenia sentit treballar la ruta de la Jonquera, per exemple, perquè el Museu de l'Exili ha fet una feina fantàstica en aquesta zona", ha explicat.
Un cop feta la senyalització i digitalització de les rutes, els responsables del projecte crearan una pàgina web on es podrà consultar el context històric de les rutes, veure els vídeos dels testimonis recollits i fotografies històriques i actuals, entre d'altres, per poder fer "un recorregut virtual". Per últim, també es crearà una aplicació per a dispositius mòbils on es podran descarregar les rutes i consultar tota la informació relacionada mentre es recorren a peu.
"Mantenir viu el record"
El projecte 'Recurut' també ha servit a molts testimonis per recordar una part del seu passat "gairebé oblidat". És el cas de la Mari Carmen Mangado, exiliada l'any 1936 a la Bretanya, que ha volgut participar en el projecte per fer "un regal al final de la vida" als seus pares. "Em fa mal recordar aquells anys de penúries, però no volia marxar sense explicar la història dels meus pares", explica. El mateix que l'Espartac Fabragat o les germanes Rius, exiliats l'any 1939 pel pas de Portbou, que han volgut "retre homenatge" als seus pares i mantenir viu el seu record.
