Alemanya avisa que hi ha moltes qüestions legals per resoldre i Itàlia defensa la possible contribució de l'OTAN
BRUSSEL·LES, 18 Maig (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Estat francès per a Assumptes Europeus, Harlem Désir, ha defensat aquest dilluns la possibilitat de tornar els immigrants rescatats a la Mediterrània, "al port de partida".
"Primer cal salvar les persones que estan a bord. Si fa falta, portar-les al port de partida", ha defensat el secretari d'Estat francès en declaracions a la premsa a la seva arribada a la reunió de ministres d'Exteriors i Defensa de la UE en què esperen aprovar l'establiment d'una operació naval per actuar contra les màfies que trafiquen amb immigrants a la Mediterrània.
L'Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Federica Mogherini, ha assegurat tot i això fa una setmana que "no hi haurà devolucions en calent" ni es tornarà cap persona amb dret a protecció de retorn al seu país "sense el seu consentiment".
El secretari d'Estat francès ha explicat que en primer lloc es preveu la "identificació" dels grups criminals i els vaixells que fan servir per traficar amb immigrants a la mediterrània i, en segon lloc, "la neutralització d'aquests vaixells, que pot anar fins a la destrucció d'aquestes embarcacions".
Désir també ha defensat en tercer lloc la necessitat de "lluitar en cooperació amb els països d'origen i trànsit contra aquestes xarxes per desmantellar-les", i alhora ha rebutjat "molt clarament" la proposta de la Comissió Europea d'establir quotes obligatòries per al repartiment de demandants d'asil entre els països.
Després de preguntar-li per com es podrà fer l'eventual destrucció de les embarcacions utilitzades per les màfies i si l'ONU haurà d'abonar aquest tipus d'acció, el secretari d'Estat francès ha explicat que es tracta de "poder intervenir al més pròxim a les costes de partida". "Per això demanem un mandat de l'ONU per poder actuar en un marc internacional que ens permeti actuar, inclòs en aigües líbies", ha recalcat.
Respecte a la destrucció de les embarcacions, Désir ha defensat la necessitat que "aquests vaixells ja no es poden utilitzar". "Es pot posar fora del seu ús, neutralitzar per exemple destruint els motors d'aquests vaixells", ha explicat, deixant clar que serà la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU la que "definirà precisament les condicions en què això es pot fer".
El ministre d'Exteriors alemany, Frank Walter-Steinmeier, ha deixat clar que l'operació naval a la mediterrània "s'enfronta amb preguntes pràctiques i per descomptat legals no resoltes".
Per la seva banda, el ministre d'Exteriors italià, Paolo Gentiloni, el país del qual s'espera que assumeixi el comandament de l'operació naval europea, ha precisat que "serà una missió en l'àmbit del paraigua europeu i amb autorització de les Nacions Unides d'alguns països" però "l'OTAN podrà fer una contribució", per exemple "transformant" la seva missió antiterrorista a la mediterrània 'Active Endeavour'.
El ministre d'Exteriors danès, Martin Lidegaard, ha deixat clar que es tracta d'actuar contra les embarcacions que utilitzen les màfies "abans" de transportar immigrants. "No estem parlant d'una operació contra vaixells amb immigrants a bord. Estem intentant fer una operació que tallarà els vaixells abans que hi pugin dones, menors i homes innocents", ha subratllat.
LES TRES FASES DE LA MISSIÓ
En una primera fase, la missió, batejada com a EUNAVFOR MED, "donaria suport a la detecció i supervisió de les xarxes de migrants" a través de la recollida d'informació i patrulles en alta mar, d'acord amb el Dret Internacional però sense necessitat d'una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU.
Tampoc la necessitaria per portar a terme "l'abordatge, inspecció, confiscació i desviament en alta mar d'embarcacions sospitoses de ser utilitzades per al tràfic de persones i el contraban", d'acord amb el Dret Internacional tot i que sí que es requeriria en el cas que es fes en "aigües territorials o aigües internes" de l'estat afectat, és a dir Líbia, o bé tenir-ne el "consentiment", d'acord amb el document per establir la missió que esperen aprovar els vint-i-vuit.
Tot i que els vint-i-vuit eviten expressament parlar de la possible destrucció de les embarcacions utilitzades per les màfies, preveuen en una tercera fase "prendre totes les mesures necessàries contra una embarcació o els seus actius relacionats", inclòs rebutjant-los o fer-los inoperatius "en el territori d'aquest país" d'acord amb una resolució del Consell de l'ONU o amb el consentiment del país costaner implicat.
De moment, la UE només preveu "accions en el mar" però no utilitzar "forces especials" per destruir les embarcacions dels traficants "a mar o terra", segons fonts diplomàtiques i militars.
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha assegurat que "no s'ha parlat en cap moment" de "forces especials en terra" i ha precisat que la destrucció en terra "d'aquelles instal·lacions" que serveixen a les màfies o des d'on "salpen els vaixells" que es dediquen al tràfic de persones "es faria des de l'aire o des del mar", recordant el "precedent més immediat" d'atac aeri contra instal·lacions de pirates a Somàlia, en el marc de la missió Atalanta.
El seu homòleg luxemburguès, Jean Asselborn, ha assegurat que es tracta de posar "fora de servei" les embarcacions utilitzades per les màfies". "No bombardejar els vaixells que estan al mar", ha tancat, insistint que es necessita una resolució de l'ONU per actuar en aigües líbies "i després una petició de Líbia, no només de Tobruk".
