NOVA YORK, 19 Ene. (EUROPA PRESS) -
Juntament amb la Declaració d'Independència dels Estats Units, el 1776, es va signar la Declaració de Drets de Virgínia, que assegurava que "tots els homes són per naturalesa igualment lliures". Tot i això, aquesta frase no es va fer del tot efectiva per a la població negra fins que l'activista pro drets civils Martin Luther King va pronunciar el seu discurs 'I have a dream' ("Tinc un somni").
Els Estats Units, que es van fundar amb les idees democràtiques com a bandera, ret homenatge a Martin Luther King cada tercer dilluns de gener. És un dels dies de festa que se celebren a tot el país. Així, tots els nord-americans saben que tenen un dia lliure gràcies al fet que un home va ser assassinat fa 47 anys mentre defensava que els negres tinguessin el mateix tracte davant de la Llei que qualsevol altre ciutadà.
Martin Luther King va néixer el 15 de gener del 1929 en el si d'una família tradicional estatunidenca. El seu pare, de la mateixa manera que ell, era un pastor protestant molt compromès amb les idees del cristianisme. Tot i que al principi pare i fill es deien Michael, es van canviar el nom per Martin Luther en honor al reformador de l'Església, Martín Lutero. Des del primer moment, tenia la intenció que quelcom a la societat s'havia de reformar.
Inspirat per les seves conviccions religioses i per l'èxit de la "no-violència" de l'activista indi Mahatma Gandhi, King va començar la seva campanya pels drets civils dels negres de manera pacífica. La seva intenció no era la confrontació amb un sector de la societat, sinó la reconciliació i la igualtat.
En un país en el qual molts negres no aconseguien accedir a llocs de treball; en què hi havia banys per a negres i per a blancs; en què els fills dels negres no anaven als mateixos col·legis que els dels blancs i en què hi havia traves per votar segons el color de la pell, Martin Luther King no va invocar la lluita revolucionària. Va invocar el somni americà.
"Continuo tenint un somni. Es tracta d'un somni que està profundament arrelat en el somni americà", va pronunciar King davant de més de 250.000 persones en una manifestació celebrada el 1963 davant del monument a Abraham Lincoln a Washington. "Tinc el somni que un dia aquesta nació s'aixequi i visqui l'autèntic significat de les seves creences", va afegir.
"Tinc el somni que un dia, en els rojos turons de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics propietaris d'esclaus puguin seure junts a la taula de la germanor", va confessar King. "I si Amèrica pretén ser una gran nació, això s'ha de fer realitat", va assegurar rotundament el líder activista.
Aquest discurs, 'I have a dream', va ser un dels motius pel qual King va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1964 per ser "la primera persona del món occidental que va demostrar que una lluita pot ser guanyada sense violència".
King es va desplaçar a Tennessee el 1968 per ajudar en la defensa d'uns treballadors negres perquè rebien un tracte desigual per la seva condició racial. Molts partidaris de la segregació racial van tenir la intenció de boicotejar diversos dels seus actes. El 4 d'abril d'aquest mateix any, Martin Luther King va pronunciar el seu últim discurs, ja que aquella nit va rebre un tret que va acabar amb la seva vida.
Tot i això, el llegat de King va tirar endavant. Els successius presidents nord-americans es van comprometre cada vegada més amb els seus valors. Cosa que va començar amb la fi de les polítiques de segregació racial al llarg de la dècada dels 70 i que va culminar quaranta anys després de la seva mort, quan als Estats Units es va elegir el primer president afroamericà, Barack Obama.
Des d'aleshores, Martin Luther King s'ha convertit en un referent de la lluita pels Drets Humans a tot el món. La seva influència es pot veure en grans activistes com el primer president negre de la història de Sud-àfrica, Nelson Mandela, que va acabar amb la fèrria política de segregació coneguda com 'Apartheid'. De fet, Mandela va arribar a demanar en un míting polític que els seus seguidors havien de "provar que Martin Luther King tenia raó".
