Publicat 09/02/2015 19:00

Un peritatge confirma una trajectòria de la bala en la mort de Nisman "compatible" amb el suïcidi

BUENOS AIRES, 9 febr. (EUROPA PRESS) -

Una prova pericial ordenada ha revelat una "trajectòria lleugerament ascendent" de la bala que li va costar la vida al fiscal Alberto Nisman, encarregat del cas AMIA, el recorregut i orifici d'entrada de la qual són "compatibles" amb una lesió autoinfligida, segons ha informat l'agència de notícies oficial 'Télam'.

Fonts pròximes a la investigació han revelat que el tret va entrar dos centímetres per sobre de l'orella, va travessar l'os i va deixar a la pell el "tatuatge de pólvora", nom amb què es coneix l'empremta per la combinació de la deflagració i la calor que desprèn, sense orifici de sortida. La trajectòria és de menys de 30 graus.

Segons interpretacions d'experts, l'arma no estava "abocada a la templa", és a dir, no estava recolzada sinó lleugerament més enrere, i, en la hipòtesi del suïcidi, és determinant saber com va agafar Nisman l'empunyadura de l'arma, si ho va fer amb la pistola de cara o de costat.

Respecte a les restants proves, les fonts han confirmat que la fiscal Viviana Fein, que investiga la mort de Nisman, espera per a aquest dimecres els resultats de l'examen toxicològic practicat en sang, orina i vísceres de Nisman.

Fein ha aclarit que "no té una hipòtesi preferida" sobre la mort de Nisman, aclarint que no descarta un suïcidi, fins i tot induït, o un homicidi. "Tinc una causa, la causa em marca les hipòtesis. El meu anhel és descobrir la veritat. No només per mi sinó per la tranquil·litat de la ciutadania, que se sàpiga què hi ha hagut darrere d'això", ha dit en declaracions recollides per 'La Nación'.

D'altra banda, ha assegurat que en cap moment de la investigació s'ha sentit pressionada pel Govern argentí. "No em sento pressionada. Ho vaig dir davant de tothom al carrer. El dia que senti alguna pressió ho manifestaré jo mateixa o me n'aniré", ha asseverat.

INTERROGATORI A STIUSSO

En un altre ordre de coses, ha indicat que aquesta setmana prendrà declaració a l'exagent d'Intel·ligència Antonio 'Jaime' Stiuso, un dels principals actors en el cas, i ha avançat que citarà tres guardaespatlles que van recollir a Nisman de l'aeroport d'Ezeiza el passat 12 de gener a la seva arribada al país per acusar la presidenta.

"Necessito veure quina relació va tenir en vida Nisman amb Stiuso, veure quines van ser les comunicacions prèvies, què es van dir mútuament i què es va sol·licitar fins al dia lamentable de la mort. Cal escoltar el senyor Stiuso", ha justificat.

Fein ha explicat que encara ha d'"organitzar" amb la jutge del cas, Fabiana Palmaghini, "el dia i el lloc (...) per una qüestió de prudència. "Ens hem reunit per aquest tema i hem de veure la viabilitat, però es materialitzarà durant aquesta setmana", ha dit.

MORT DE NISMAN

El cadàver de Nisman va ser trobat al voltant de les 22.00 (hora local) del 18 de gener a casa seva, ubicada al 13è pis de la torre Le Parc, a Buenos Aires. El fiscal del cas AMIA estava estès al bany i amb un tret a sobre de l'orella dreta.

Tot i que al principi es va tenir en compte la hipòtesi del suïcidi, ara tant la família com els investigadors l'han descartat. El Govern, per part seva, apunta a un complot de la Secretaria d'Intel·ligència per enderrocar el 'kirchnerisme'.

La mort de Nisman va causar una gran commoció perquè es va produir una setmana després que el fiscal acusés la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, i el seu ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, d'encobrir els iranians sospitosos de l'atemptat.

L'atemptat contra l'AMIA es va produir el 18 de juliol del 1994 a Buenos Aires i es va saldar amb 85 morts i 300 ferits, convertint-se així en l'atac terrorista més gran perpetrat fins ara a Argentina.

Tot i això, segueix sense resoldre's perquè els sospitosos, cinc iranians entre els quals hi ha l'expresident Akbar Hashemi Rafsanjani i l'exministre de Defensa Ahmad Vahidi, mai han estat interrogats.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés