BRUSSEL·LES/BARCELONA, 18 oct. (EUROPA PRESS) -
La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i representants de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona han defensat aquest dimecres en un acte conjunt a Brussel·les que la capital catalana és la millor opció com a nova seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA), malgrat la incertesa creada pel procés independentista.
"L'EMA és un projecte d'unitat, que uneix a les tres administracions i creiem que és una bona manera de moure'ns de l'actual debat a Catalunya", ha assegurat Montserrat, en l'acte de presentació pública de la candidatura, celebrada davant un aforament d'una mica més d'un centenar de persones, en la seva majoria espanyols.
Barcelona competeix amb altres 18 ciutats europees i se situa entre les favorites --al costat de ciutats com Ámsterdam, Viena o Copenhaguen--, si s'observen les enquestes als empleats de l'EMA o l'informe de la Comissió Europea que ha avaluat les característiques tècniques de cada candidata.
No obstant això, el context polític llastra el projecte de Barcelona, els punts forts de la qual són disposar d'un edifici ja disponible, comptar amb la infraestructura i xarxa per assegurar una transició suau i funcionament immediat després de la mudança quan l'EMA abandoni Londres el març de 2019.
En declaracions a la premsa, la ministra ha assenyalat els esforços de l'Estat per "retornar la normalitat democràtica" a Catalunya i donar "certesa, seguretat jurídica i estabilitat", per la qual cosa s'ha mostrat convençuda que "no hi ha cap tipus de perill que l'EMA" vagi a Barcelona.
Així, la ministra ha insistit que "junts arribarem més lluny" i que el repte de l'EMA és un projecte amb el qual demostrar que "junts estem defensant millor els interessos generals de tots els espanyols".
En aquest sentit, Montserrat ha tingut paraules per al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al que ha emplaçat a aprofitar aquest dijous la "gran oportunitat de retornar Catalunya a la democràcia", perquè "fora de la llei solament hi ha totalitarisme, anarquia, caos i pèrdua de drets i llibertats.
Al llarg de l'acte, en el qual han intervingut --en anglès i francès-- representants de la societat civil i de les tres administracions, també ha parlat el tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Collboni, qui ha dit que tots han "treballat i patit junts" per fer valer la candidatura.
A més ha recordat unes paraules de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, que ha fet seves per defensar el projecte: "El que és positiu per a Barcelona, ho és per a Catalunya, i el que és positiu per a Catalunya és positiu per a Espanya, ara més que mai".
El vicepresident de l'Associació per l'Autocuidado de la Salut (ANEFP) i CEO de Ferrer, Jordi Ramentol, per la seva banda, ha insistit que l'elecció de la nova seu de l'agència "no ha de ser una decisió política", sinó una decisió basada en criteris tècnics i objectius.
La directora de l'Agència Espanyola del Medicament, Belén Crespo, al seu torn, ha exposat la capacitat de Barcelona i del sector a Espanya per "assegurar la continuïtat" del funcionament de l'EMA i "mantenir el mateix nivell" de recolzo en el futur.
GENERALITAT: L'EMA ÉS COMPATIBLE AMB INDEPENDÈNCIA
També ha assistit el conseller de Salut de la Generalitat, Toni Comín, qui en una trobada prèvia amb la premsa ha defensat que Barcelona és "la millor opció" si l'objectiu que es persegueix és "retenir el talent", ja que garantiria la permanència dels professionals actuals, que situen la ciutat comtal com un de les seves destinacions preferides.
Respecte al dany per a la candidatura de la crisi política oberta a Catalunya, Comín ha negat que siguin "incompatibles" el projecte d'acollir l'EMA a Barcelona amb la instauració "d'una república independent".
Així, el conseller s'ha sumat a les crítiques per l'entrada a la presó dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, als quals ha considerat "presos polítics" d'un Estat que fa un "ús il·legítim del dret penal"; al mateix temps que ha defensat el bon treball de les tres institucions per defensar la candidatura de Barcelona.
"Sempre hem tingut clar que defensarem la candidatura a qualsevol plaça, circumstància o moment; no pensem abandonar un projecte de tanta importància com a est, per complexes que seran les circumstàncies", ha reblat Comín.
DISCUSSIÓ EN LA CIMERA
Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea aprofitaran la cimera que els reuneix aquest dijous i divendres a Brussel·les per discutir breument sobre les candidates a acollir les dues agències que deixaran el Regne Unit al març de 2019 a tot tardar.
Serà la continuació d'una primera "discussió política" a nivell de ministres de la UE celebrada dimarts passat a Luxemburg i en la qual els 27 es van centrar en els criteris objectius que segons el parer de cadascú haurien de tenir més pes en la selecció.
Amb això, la delegació espanyola va evitar que s'abordés el context polític a Catalunya com a element que pogués desestabilitzar la sòlida candidatura de Barcelona, segons diverses fonts consultades.
Països com Espanya, Països Baixos o Itàlia advoquen per prioritzar que l'oferta triada asseguri la continuïtat de l'activitat i que el potencial de l'agència pugui ser "maximitzat", punts en els quals les seves candidates han destacat en l'avaluació realitzada per la Comissió Europea.
De l'altre costat, els països de l'Est i centreeuropeus reclamen que la seu vagi a un dels Estats membres que encara no tenen cap agència (Espanya compta amb 3 organismes de la UE al seu territori) i es respecti així el principi de "disseminació geogràfica".
"No es tracta de repartir-se les agències entre els Estats membre, sinó d'assegurar realment que el trasllat es produeix amb èxit i que l'activitat no es veu alterada", advertia un alt diplomàtic sobre el valor de l'equilibri entre països.
En qualsevol cas, la decisió definitiva no arribarà fins al 20 de novembre, quan els Estats membres decideixin mitjançant vot secret les ciutats triades per acollir l'EMA i l'EBA.
