BARCELONA, 5 des. (EUROPA PRESS) -
El cineasta Jaime Camino, nascut a Barcelona l'11 de juny de 1936, va tenir una trajectòria com a director i guionista cinematogràfic amb una obra centrada en la Guerra Civil espanyola, que havia esclatat l'any en què va néixer i que ell va retratar des de perspectives diferents.
Llicenciat en Dret i amb estudis de piano i harmonia, l'any 1963 va produir i dirigir 'Los felices 60' i el 1966 va fer 'Mañana será otro día', visió crítica del món del cinema i la publicitat, però gran part de la seva filmografia tracta de la Guerra Civil i les seves seqüeles.
Va dirigir 'España otra vez' (1968), el testimoni d'un brigadista internacional que torna a Espanya després de la Guerra Civil; 'Un invierno en Mallorca' (1969) i 'Las largas vacaciones del 36' (1976), que va rebre el premi Fipresci del Festival de Berlín.
També va ser autor del documental 'La vieja memoria' (1977), amb el testimoni de polítics que van viure la guerra; 'El balcón abierto' (1984); 'Dragon Rapide (1986)'; 'Luces y sombras' (1988); 'El largo invierno' (1991, Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat) i el reportatge 'Los niños de Rusia' (2001), sobre els nens exiliats durant la Guerra Civil que van ser acollits per la Unió Soviètica.
A més, va ser productor, i un dels fundadors de l'Institut del Cinema Català, sorgit a Barcelona l'any 1975 amb la finalitat de promoure el cinema i la indústria cinematogràfica catalana.
ESCRIPTOR
Camino va escriure llibres, com 'La coraza' (1960, presentada al Premio Nadal), tot i que la novel·la que va arribar a publicar va ser 'Moriré en Nova York' (1996), a més de l'assaig 'El oficio de director de cine' (1997).
Va rebre diversos premis per la seva trajectòria cinematogràfica, com el Sant Jordi, el Gaudí d'Honor i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.
