El sistema detecta la resposta a un estímul: pot ser una lletra, una imatge o qualsevol altre patró
BARCELONA, 29 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'ús de neuropròtesi --cascos amb elèctrodes que registren l'activitat cerebral i és analitzada en línia per un ordinador-- per llegir el pensament i comunicar-se podrà estar generalitzat en la població sana en una dècada, segons ha explicat als mitjans el professor del City College de la Universitat de la Ciutat de Nova York (Cuny) Marom Bikson.
El CaixaForum de Barcelona acull aquest dimecres i dijous experts en neurociència europeus i nord-americans en el marc de la trobada de B-Debat 'A dialogue with the cerebral cortex: cortical function and interfacing', on s'ha fet una demostració en la qual un home amb una neuropròtesi ha escrit un missatge a l'ordinador només amb el seu pensament.
El casc amb elèctrodes capta l'activitat elèctrica del cervell, la transmet a un aparell que registra els senyals i la trasllada a un ordinador que descodifica en línia la informació, de manera que un individu pot, amb el seu pensament, transmetre lletra per lletra un missatge sense tocar el teclat, a raó d'entre 60 i 80 lletres per minut.
El sistema detecta la resposta a un estímul, que pot ser una lletra, una imatge o qualsevol altre patró, i l'usuari només ha de "concentrar la seva atenció" en això, ha explicat l'investigador i desenvolupador programari de GTEC Medical Engineering Arnau Espinosa.
Bikson ha explicat que aquesta tecnologia, que gairebé no té riscos més que dolor de cap i envermelliment de la pell si s'utilitza durant molta estona, estarà al mercat els pròxims anys: "Serà tan comú veure persones passejant amb gorres pel carrer com ara passa amb els iPhones".
APLICACIONS TERAPÈUTIQUES
Les gorres intel·ligents s'usen actualment en la investigació científica per a pacients amb paràlisis o que no poden comunicar-se amb l'exterior, si bé ja hi ha empreses que comercialitzen aquest casc per al públic general, ja que aquesta tecnologia és cada vegada més barata.
"Algú que es comunica només amb un parpelleig, via interfície ordinador-cervell, podria comunicar-se amb l'exterior i enviar missatges", ha explicat la líder científica de B-Debat Mavi Sánchez, professora d'investigació Icrea a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps).
ESTIMULACIÓ CEREBRAL
Un altre apartat que es discutirà en les jornades és l'estimulació cerebral, que pot servir per tractar determinades malalties com la depressió, però també per millorar el rendiment mental en persones sanes, com ajudar a recordar millor, a reaccionar més ràpid i a millorar el somni.
Sobre l'estimulació cerebral en individus sans, Sánchez ha demanat prudència: "Hem de ser extremadament cauts dels seus efectes secundaris a mitjà i llarg termini", ha incidit en afegir que incrementar alguna d'aquestes capacitats pot comportar, per exemple, la pèrdua de memòria, a més del debat ètic que genera.
