Salut preveu activar el Visc+ després de l'estiu, després d'una jornada participativa al Parlament
BARCELONA, 4 juny (EUROPA PRESS) -
Un total de 39 investigadors catalans de prestigi internacional s'han adherit a un manifest d'aval a la cessió de dades sanitàries per a la investigació en ciències de la salut, cosa que suposa el seu suport al projecte Visc+ que ultima el Govern, "sempre que es faci correctament i bé".
El manifest ha estat presentat aquest dijous en roda de premsa pel director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Jordi Camí; el director de l'Institut Clínic del Tòrax de l'Hospital Clínic de Barcelona, Àlvar Agustí, i el coordinador del Grup de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG), Roderic Guigó, tots ells signants del document.
A més d'aquests tres investigadors, destaquen el director del Programa d'Epigenètica de l'Idibell, Manel Esteller; el responsable del Servei de Malalties Infeccioses del Clínic, Josep Maria Gatell; el director de l'IrsiCaixa, Bonaventura Clotet; el director de l'ISGlobal, Antoni Plasència; el director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), Josep Tabernero, i l'hepatòleg Joan Rodés, entre d'altres.
Camí ha destacat que l'ús de la informació sanitària per a la investigació "és bàsic per millorar el coneixement mèdic i la pràctica assistencial", i ha apostat per posar en marxa com més aviat millor el Visc+, que regula la cessió de dades sanitàries a través de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas).
"Per favor, aprovin l'accés massiu a les dades sanitàries amb la màxima celeritat i diligència", ha exigit Camí als responsables polítics, tenint en compte que, segons ha dit, Catalunya està perdent competitivitat en relació amb altres territoris europeus a causa d'això.
Ha destacat que el març es va posar en marxa a Espanya el projecte Bifap, amb el qual es faciliten dades de 4,8 milions de registres anònims de sis comunitats autònomes --Catalunya no és una d'elles--, i que multitud de països europeus posen a disposició dels investigadors les dades dels pacients.
Agustí ha destacat que el 'big data' sanitari és "bàsic" per millorar el coneixement mèdic, i ha demanat que els investigadors puguin aprofitar la informació disponible en pro de l'avanç científic i social, sempre que es compleixin els requisits ètics i legals necessaris.
"No hi ha cap raó per la qual les dades sanitàries no hagin de ser accessibles", ha assegurat Guigó, que també ha defensat que una empresa privada pugui encarregar-se de la gestió de la informació sempre que es demostri que pot fer-ho millor i de manera més eficient que l'administració.
El director de l'Aquas, Josep Maria Argimon, ha declarat en una atenció posterior als mitjans que "cap empresa privada" formarà part de la gestió del Visc+, cosa que estava previst inicialment i que va generar un fort rebuig social.
PRIMERA FASE
Ha defensat que l'Aquas s'encarregarà de tota la gestió del Visc+, i que les dades només se cediran, "en una primera fase", a centres d'investigació catalans, cosa que rebaixa les expectatives inicials del projecte, fruit de les crítiques.
La iniciativa començarà a funcionar després d'unes jornades informatives al Parlament que Argimon ha estimat que se celebraran abans de l'estiu, per la qual cosa "després de les vacances" ja podria estar en marxa la cessió massiva de dades per a la investigació.
