Publicat 21/05/2015 14:25

Xavi, el cervell únic sobre el qual ha girat el millor Barça de la història

Xavi Hernández, infografía
EUROPA PRESS

És el blaugrana amb més partits oficials en Lliga i 'Champions' i artífex dels màxims èxits

BARCELONA, 21 maig (EUROPA PRESS) -

Xavier Hernández Creus (Terrassa, 25 de gener del 1980) s'ha fet a si mateix el camí cap a l'èxit i cap a convertir-se en això que ja és, tota una llegenda i un mite del barcelonisme en anar-se'n del club als 35 anys i amb 23 títols guanyats, que podrien ser 25 encara, i com el blaugrana amb més partits oficials disputats tant en la Lliga com en la 'Champions'.

Un petit geni d'amb prou feines 1,70 metres d'altura i 67 quilos de pes que ha estat capaç de batre tots els gegants que se li han interposat en la seva carrera, fos en forma de llargues lesions o de nous entrenadors als quals calia convèncer que el FC Barcelona tenia deu jugadors més ell, el '6', el cervell que feia moure l'equip i el feia jugar al ritme desitjat a tot moment.

A més, s'emportarà l'honor de ser l'eix del considerat com a millor Barça de la història. Amb Pep Guardiola a la banqueta i ell com la seva mà dreta a la gespa va aconseguir el triplet i sis títols en un any per ser l'equip més llorejat dels últims anys a tot el món. I sempre amb Xavi com a guia, com a visionari, assistint i millorant 'cracks' com Leo Messi, 'germans' com Andrés Iniesta, qui li haurà d'agafar la batuta després d'aprendre d'ell durant tants anys.

Xavi, això sí, serà "únic i irrepetible", com el mateix Iniesta i el món del futbol asseguren. No hi haurà un altre com ell, un altre que sigui capaç durant 24 anys en el club de no ofendre ningú o d'oblidar els seus colors per allargar la seva mà al pitjor moment de les relacions entre els eterns rivals Reial Madrid i FC Barcelona, la qual cosa va propiciar que, al costat del seu amic Iker Casillas, guanyés el Premi Príncep d'Astúries de l'Esport.

La seva filosofia de joc és gairebé exclusiva també. El de Terrassa creia que fallar una única passada era com suspendre un examen. I en cada partit sortia a buscar el '10', a no perdre una pilota i a donar passades de gol als seus companys, amb els quals ha estat el seu còmplice perfecte. La seva visió, que corria més que la pilota, ha estat clau per arribar a ser el director d'orquestra que molts tècnics volguessin tenir.

Malgrat la seva alçada (1,70), Xavi ha superat amb la seva tècnica tots els rivals de la seva zona, impertèrrits a la seva forma de girar-se amb la pilota sense pressa a la recerca de la millor opció. Un '4' de l'escola culer que va imposar Johann Cryff que va anar pujant cap a la mitjapunta per sempre donar el màxim rendiment, i tornar en els seus últims anys a ser el cap del centre del camp.

Nascut a Terrassa però criat a la Masia, abandera els valors del barcelonisme al màxim, encarna la professionalitat, el talent, la companyonia, saber fer, el seny i la rauxa catalanes i, amb la seva feina, s'ha guanyat a pols tots els rècords de partits i de títols guanyats que ha batut. Se'n va, a més, per voluntat pròpia i amb la voluntat de seguir creixent, pensant a ser entrenador, per potser algun dia tornar al Barça.

Com a mite i llegenda que és, Xavi tindrà les portes obertes per quan vulgui tornar. Potser segueix el camí ja emprès per dos dels seus recents exentrenadors que ja van ser en el seu temps companys de vestuari, com Pep Guardiola o Luis Enrique Martínez, amb qui més títols ha guanyat i el seu últim tècnic, respectivament. De moment, com a jugadors, ja els ha superat.

D'ells i de la resta de tècnics ha après coses, però també les ha ensenyat. És un mestre del futbol, un noi capaç de guanyar-se la 'fera' de Louis Van Gaal, qui va apostar per ell i el va fer debutar, i salvar-li el lloc amb aquell gol a Valladolid al desembre del 1998. Líder nat amb cadascun dels tècnics que ha tingut i capità en la seva última temporada, vivint i aprenent sempre a l'ombra en aquest sentit d'altres mites com Carles Puyol, però va poder ser el gran capità de l'equip de la seva vida.

"No me n'aniré fins que no em treguin", havia comentat en alguna ocasió Xavi, convençut per Luis Enrique per aguantar un any més després d'haver hagut de viure un any molt dur, relegat en el seu protagonisme molts cops per 'Tata' Martino, amb especial esment per al partit final de lliga davant l'Atlètic de Madrid al Camp Nou, on només va tenir un quart d'hora.

Al final no ha estat així, se'n va pel seu propi peu, però per la porta gran i estimat per tot l'entorn barcelonista, tan cruel de vegades amb altres estrelles blaugranes i que, en canvi, és una única veu d'afecte i agraïment quan concerneix Xavi. 'Xavi t'estimem, Xavi queda't' era un clam del Camp Nou durant tota aquesta temporada, l'última del català de les 17 que ha viscut en el primer equip.

Ara gaudiran a Qatar del seu futbol, de la seva màgia i geni, ja que quan Xavi pengi les botes de ben segur seguirà gaudint del futbol, de la seva passió, sigui de la manera que sigui.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés