Lafon: "Milions de nenes idolatraven un cos potent, i no un maniquí".
BARCELONA, 13 març (EUROPA PRESS) -
L'escriptora francesa Lola Lafon ha reviscut amb el seu llibre 'La petita comunista que no somreia mai' (Anagrama) la història de la jove gimnasta Nadia Comaneci, la primera a obtenir un 10 perfecte en la història de la gimnàstica olímpica, "un producte del règim comunista de Ceausescu que va causar furor a occident", ha explicat l'autora aquest divendres en roda de premsa.
Eren els Jocs Olímpics de Mont-real (Canadà) al 76, i Comaneci va aconseguir, amb 14 anys, embogir els ordinadors del jurat, que no estaven preparats perquè un ésser humà assolís la perfecció de dues xifres.
Lafon dialoga amb la imatge d'aquesta nena, "que va desaparèixer perquè era un producte", com en un documental ficcional, per conèixer els sistemes que l'envoltaven, mentre la convertien en un producte i preveien una data de caducitat exageradament primerenca per al seu cos.
L'autora, que de nena va viure a Romania durant vuit anys, ha explicat que ha necessitat un llarg període de documentació per recrear la història, durant el qual se sentia més com "una advocada defensora" que com una figura crítica, i que va fer servir després per omplir, en el llibre, els silencis de la jove, però també els oficials.
A la premsa de l'època en la qual es va basar, Lafon va detectar una dictadura sobre el cos femení que troba també en els mitjans d'avui dia, amb una mirada que voreja la pedofília, i que s'accentuava en la versió occidental i capitalista de la història, que "la convertia en una vedet, mentre la premsa de Romania deia coses interessants i l'anomenava atleta".
QUÈ FARÀS AMB LA TEVA LLIBERTAT?
Tot i això, Lafon ha citat la mateixa Comaneci --que va emigrar als Estats Units quan queia el règim que la va convertir en heroïna-- per defensar que la nena no va voler mai ser considerada com una víctima, sinó que va ser la seva decisió i esforç.
En aquest sentit, Comaneci, en una entrevista recent amb la revista Elle, s'ha preguntat què haurà captivat Lafon per dedicar-li una novel·la si només feia el seu treball, ha relatat l'autora.
"Em pregunto si és menys lliure qui elegeix una disciplina com aquesta, tot i que sigui boja, que qui passa vuit hores al dia davant el Facebook", ha reflexionat, qüestionant si és més important el fet de tenir llibertat o el que es fa amb ella.
"Milions de nenes idolatraven un cos potent, capaç de córrer a 40 quilòmetres per hora; és gairebé subversiu!", ha recordat, i ha criticat l'adoració que es professa ara per cossos 'maniquí'.
