Les pupil·les de Jorge Dueñas, amb comptes pendents i una llegenda que engrandir
MADRID, 6 des. (EUROPA PRESS) -
Les 'guerreres' de l'handbol espanyol afronten a partir d'aquest diumenge 7 de desembre el Campionat d'Europa d'Hongria i Croàcia 2014, ocasió per a les de Jorge Dueñas de redimir-se de les dues últimes cites continentals i engrandir de passada la llegenda forjada amb els èxits del 2011 i el 2012, amb sengles bronzes Mundial i Olímpic.
La selecció espanyola torna a ajuntar les seves greixades peces per a una cita internacional en la qual tenen un record especial, aquella plata del 2008. Allà va començar a gestar-se un equip que va enlluernar amb victòries com les del Brasil o els Jocs Olímpics, unes 'guerreres' que volen seguir a l'elit al mig del més exigent nivell, amb una plaça directa per a Rio 2016 en joc.
La victòria contra les brasileres en els quarts de final de 2011 i el posterior bronze contra Dinamarca, o el metall en els Jocs de Londres després de dues pròrrogues contra Corea del Sud han estat la confirmació d'una generació que escriu la història de l'handbol espanyol en primera persona i que aterra en aquest Europeu amb ganes de tornar al podi.
I és que el passat Mundial de Sèrbia, on Espanya va caure a vuitens de final contra Hongria, va ser una frenada en el vol de les de Dueñas, que a més tenen l'espina clavada dels dos últims Europeus. Tant el 2012 com el 2010, el conjunt espanyol es va quedar fora del 'Top 10' continental. El repte torna a ser majúscul, amb les millors seleccions del món i sense partits tràmit.
Les 'guerreres', que van signar una autoritària fase de classificació per estar a Hongria i Croàcia, van quedar enquadrades en un dur Grup A: Polònia, Rússia i l'amfitriona hongaresa. Aquesta ronda preliminar condicionarà la següent fase de classificació, dos grups d'on sortiran les baralles per les medalles. Sense gairebé marge d'error, Espanya començarà el seu torneig davant de Polònia, quarta classificada en el passat Mundial, aquest mateix diumenge.
EXIGÈNCIA MÀXIMA DE PRINCIPI A FINAL.
El retorn a l'Europeu vuit anys després ha estat un èxit més de les pupil·les del danès Kim Rasmussen, que arriben amb diverses de les seves jugadores a gran nivell amb els seus respectius clubs a la Lliga de Campions. Rússia, un altre os amb ganes de recuperar prestigi i Hongria, una de les dues úniques seleccions (al costat de la vigent campiona Montenegro) capaç d'interposar-se en la supremacia de Noruega i Dinamarca en el palmarès, juga a casa i arriba com a bronze europeu.
Per si no hi hagués prou, al camí de les de Jorge Dueñas apareixerien noruegues i daneses en el Grup 1 de la segona fase. Els tres primers dels Grups A i B es veuran les cares, arrossegant les victòries dels classificats, per dos llocs per a semifinals. Montenegro, una altra aspirant però que arriba després de mals resultats en la seva preparació, va posar final fa dos anys a la ratxa noruega, que arribava amb el títol europeu del 2010, el Mundial de 2011 i els Jocs de 2012.
El perill del país nòrdic és evident, com ho és el de Dinamarca, una altra gran dominadora de l'handbol femení que l'any passat a Sèrbia va tornar pels seus furs amb un bronze en el Mundial després d'11 anys de sequera. Així les coses, l'objectiu del podi, on també voldran estar seleccions com Romania, Croàcia, França, Sèrbia o Alemanya, es presenta amb una batalla en cada jornada per a les 'guerreres'.
ADN GUERRER
La millor arma d'Espanya és el grup. Des d'aquell primer metall el 2008, les pupil·les de Dueñas han mantingut l'estil aguerrit i lluitador que els ha definit al llarg dels anys. Sustentades en una porteria colossal amb Silvia Navarro, on la competència de nivell la serveix la meta del Bera Bera Ana Temprano, Espanya guarda l'essència en cada línia d'un equip al qual li agrada sentir-se fort en defensa i córrer.
Per a això, la selecció espanyola té jugadores de nivell mundial en les seves posicions. Macarena Aguilar, poderosa central; Carmen Martín, la millor en el seu lloc al Brasil 2011 i amb fam després de la mala fortuna de les lesions; Eli Pinedo, una altra extrem amb ADN guerrer; Marta Mangué, màxima golejadora històrica d'Espanya; Nerea Pena o Sandy Barbosa són noms propis als quals s'han anat afegint més perles, tres d'elles debutants, disposades a engrandir el palmarès de les 'guerreres'.
