MADRID, 28 Oct. (EUROPA PRESS)
El golfista espanyol Sergio García confessa el "regal del cel" que ha tingut per poder compartir temps de la seva vida amb el ja mort Severiano Ballesteros, una persona que el "va influir poderosament" en una carrera en què encara no ha renunciat a guanyar un 'major' perquè té "el joc i les qualitats necessàries" per fer-ho.
"La sang espanyola corria per les nostres venes. (A 'Seve') Li encantava mostrar les seves emocions al camp i era molt carismàtic, dins i fora del camp. Això em va influir poderosament" i estic una mica en el seu camí", assenyala García en un extracte de l'entrevista a 'Journal de Golf' que sortirà en el seu número de novembre aquest divendres i que recull Europa Press.
El castellonenc creu que compartia amb ek de Pedreña el fet de ser "jugadors de sensacions" i celebra haver tingut l'oportunitat de conèixer el seu "ídol". "Haver passat un temps amb ell, parlar amb ell, escoltar-lo, va ser verdaderament un regal del cel", afegeix.
Respecte a si guanyarà algun dels quatre 'grans', el de Borriol és optimista. "No ho espero, ho sento, tinc el joc i la qualitats necessàries per guanyar un 'major'. Ja he estat a prop i tindré encara moltes oportunitats. Per què? Només perquè sóc capaç. Aquesta pila ha de fer 'clic' en un dels quatre i una vegada que hagi guanyat el primer, tot serà més senzill", afirma.
En aquest sentit, considera que "és difícil de dir" si tot hagués canviat d'haver guanyat el Campionat de la PGA del 1999, on es va quedar a un cop de Tiger Woods. "Una victòria en un 'major' potser m'hauria portat a una carrera més brillant o bé al fracàs, res arriba sense raó. Intent aprofitar les coses que em vénen, que em fan millor", comenta.
"Certs jugadors esperen més que altres per guanyar, sigui un torneig clàssic o un 'major'. Només hi ha una cosa que es pot fer, donar el millor d'un mateix i guanyar tots els trofeus que es puguin", afegeix sobre aquesta qüestió.
D'aquell torneig, tot el món li recorda el seu cop de geni sota d'un arbre del recorregut de Medinah. "Jugaria el mateix cop, ho sentia possible. En aquell moment, volia pressionar a Tiger, guanyar-lo. Avui canviaria una cosa, intentaria un 'driver' un poc menys dret, al centre del 'fairway'", adverteix.
García sabia que a l'hora d'executar-lo es podia "lesionar". "Però en aquest tipus de situació, tot és qüestió de 'feeeling'. Em veia capaç, hi havia un risc de lesió o de donar als arbres, però les opcions de donar el cop eren reals, feia falta prendre el risc", assegura.
"Sens dubte, hi ha diferències. Tinc l'entusiasme i l'energia i l'essència de la meva persona no ha canviat, però les meves preocupacions i els meus objectius són diferents en relació amb els meus principis", ha conclòs.
