BARCELONA, 19 des. (EUROPA PRESS) -
El futbolista francès Éric Abidal ha anunciat aquest divendres que es retira del futbol, als seus 35 anys i després de quinze temporades en actiu, per motius personals i havent demostrat al món sencer que podia tornar a jugar a primer nivell després de la seva gran victòria, la més important de totes, quan va superar un càncer de fetge detectat el mes de març del 2011 i es va convertir a l'abanderat de la lluita, de valors humans i d'una gran esportivitat.
Abidal va haver de deixar el FC Barcelona el juny del 2013 perquè considerava el club blaugrana que no devien renovar-li el contracte, malgrat haver superat el càncer i el trasplantament de fetge al qual va ser sotmès l'abril del 2012 i haver tornat a jugar a final de la temporada 2012/13 gairebé un any després de la intervenció.
Malgrat aquest cop dur, el francès va decidir no retirar-se i continuar amb la seva carrera, trobant el suport al Mònaco francès, primer, i després a l'Olympiacos de Míchel, on finalment ha decidit retirar-se per motius personals, per l'edat i no per la malaltia. Per decisió pròpia, i de ningú més.
El francès s'ha convertit en un mirall per a tots aquells joves que volen tornar a fer vida normal després del càncer. I és que Abidal ha tornat a jugar en l'elit del futbol, primer en el considerat millor equip i el més aplaudit dels últims anys, i no només després de passar un tractament dur sinó després de ser sotmès a un trasplantament de fetge, cedit pel seu cosí, el dimarts 10 d'abril del 2012, i després en la Ligue 1, un altre cop, i la Lliga grega.
La seva fortalesa i les seves ganes de tornar a jugar després del càncer van fer que se sotmetés voluntàriament a un dur i llarg treball de recuperació amb l'esperança de tornar a enfundar-se la samarreta blaugrana en partit oficial, la mateixa que tantes glòries li va donar. Membre destacat i clau en els esquemes del qual probablement sigui el millor Barça de la història, a les ordres de Pep Guardiola i després d'ell de Tito Vilanova, el lateral va veure recompensada tota la seva lluita amb el millor dels premis possibles.
Operat el 17 de març del 2011 per primera vegada, per a l'extirpació del tumor al fetge, la carrera del francès per arribar a la meta, que no era una altra que guanyar la batalla i tornar a jugar, va estar plena de sotracs però també d'èxits i alegries. El 28 de maig del mateix any, un emocionat Éric Abidal aixecava al cel de Londres la quarta Lliga de Campions en la història de l'entitat en un sensacional gest del capità Carles Puyol i com a recompensa a tota la seva lluita per estar aquella tarda-nit a Wembley.
TRASPLANTAMENT DE FETGE.
Sens dubte, la culminació a una recuperació meteòrica tot i que encara li faltava una tanca per saltar, i dura. Després de renovar el seu contracte el febrer del 2012, conscient que podia ser d'utilitat encara en el primer equip, el 15 de març el club anunciava que havia de sotmetre's a un trasplantament de fetge a causa del procés hepàtic que va començar amb la intervenció en el tumor un any abans.
Lluny d'anar-se'n en orris, ni d'abandonar --paraula inexistent en el vocabulari de Abidal--, el 10 d'abril es va sotmetre al trasplantament, en una intervenció d'èxit, i sis setmanes després va rebre l'alta hospitalària. A poc a poc va estar exercitant-se en solitari, portant a terme una llarga pretemporada mentre veia als seus companys començar la temporada sense ell, fent fins i tot a la Vall d'Aran amb el fisioterapeuta del club Emili Ricart un pla específic de recuperació.
Va ser el pas previ a l'apogeu que va viure al Camp Nou el 7 d'abril del 2013, gairebé un any després de la intervenció, quan va rebre un autèntic bany de masses i va fer esclatar d'alegria el feu blaugrana al saltar al terreny de joc, per primera vegada en partit oficial des del seu trasplantament, en el minut 69 del partit contra el Real Mallorca que va acabar amb 5-0 per arrodonir la festa.
UN PALMARÈS DE LUXE.
Tot i això, Abidal va deixar molt més que això en el club blaugrana. Van ser, després d'arribar la temporada 2007/08 per substituir Gio van Bronckhorst i com a peça clau del gran Olympique de Lió, sis les temporades que va vestir de blaugrana, amb 193 partits disputats i dos gols anotats (un contra el Reial Madrid), i un palmarès de luxe.
A més de la 'Champions' que va aixecar a Wembley, el francès va guanyar una altra Lliga de Campions més, a Roma 2009, un total de quatre Lligues (2009, 2010, 2011, 2013), dues Copes del Rei (2009 i 2012), dues Supercopes d'Europa (2009 i 2012), tres Supercopes d'Espanya (2010, 2011 i 2012) i dos Mundials de Clubs (2010 i 2012), un total de 15 títols que va aconseguir, així com l'afecte d'un vestidor i d'uns companys que el van trobar a faltar pel seu carisma i empatia. Amb l'Olympique de Lió va guanyar tres Ligue 1 i tres Supercopes de França, a més d'una altra Supercopa guanyada amb el Mònaco.
A final de la temporada 2012-2013, quan va anunciar la seva marxa del club català, va fitxar pel Mònaco. Un any després se'n va anar a l'Olympiacos grec entrenat per l'espanyol Míchel. El defensa ha estat 67 vegades internacional amb la selecció de França disputant el seu últim partit en la fase de classificació per al Mundial en un xoc contra Ucraïna el novembre del 2013. Abidal va participar a la selecció que va arribar a la final del Mundial de l'any 2006 i que va caure front a Itàlia a la tanda de penals.
