BARCELONA, 5 Mar. (EUROPA PRESS) -
El FC Barcelona va accedir aquest dimecres a la final de la Copa del Rei després d'eliminar el Vila-real CF en semifinals i l'Athletic Club va fer el mateix deixant fora el RCD Espanyol després del partit del Power8 Stadium d'aquest dimecres a la nit. Tots dos disputaran la seva vuitena final de la història de la Copa del Rei.
Tant el Barça com l'Athletic han disputat 36 finals de la Copa del Rei cadascun, els que més, i també lideren el palmarès de títols, amb 26 per a un conjunt blaugrana que és 'rei de Copes' i 23 per a l'Athletic, el seu 'dofí' en espera de succeir el Barça i coronar-se com a monarca. De moment, els dos clubs jugaran la 37a final, la vuitena per al dos junts.
En les set ocasions anteriors, cinc van ser favorables al FC Barcelona, que va guanyar a més els dos únics partits entre 'culers' i 'lleons' de la història moderna. Això sí, l'Athletic va guanyar dues vegades als catalans en una final i buscaran, ara, el seu tercer triomf i, així, equilibrar una mica la balança.
Amb 49 títols de Copa representats a la gespa, la final més premiada viurà la seva vuitena edició i els dos equips sortiran a l'estadi amb la final del 2009 a Mestalla i del 2012 al Vicente Calderón encara molt fresques.
Són els precedents més recents, i el Barça va començar llavors el seu llarg cicle d'èxits amb un contundent 4-1 el 2009. Va marcar primer l'Athletic per via de Gaizka Toquero, però quatre gols de Touré Yaya, Leo Messi, Bojan i Xavi van posar al marcador la diferència vista en el terreny de joc. El 2012, al Vicente Calderón, va guanyar el Barça per 0-3 amb gols de Pedro per partida doble i de Messi sense donar opció a l'Athletic.
Però no sempre han estat tan clares les victòries d'uns i altres. El 1920, a El Molinón, van jugar la seva primera final amb Zamora sota els pals blaugranes i Pichichi com a golejador de l'Athletic. Aquests dos mites, que donen nom a dos prestigiosos premis, van veure guanyar el Barça (2-0) amb gols de Martínez i Alcàntara.
Tot i això, l'Athletic es va prendre la revenja el 1932 amb un triomf per la mínima (1-0) gràcies a un gol de Bata a Chamartín. Deu anys després, els blaugranes es van emportar una intensa final (4-3) en una de les més igualades de la història i decidida a la pròrroga.
I, el 1953, va ser un altre cop el FC Barcelona qui va continuar amb la seva bona ratxa davant dels bilbaïns amb un triomf (2-1) marcat pel bon joc de Kubala, Moreno, Manchón i companyia, del 'Barça de les 5 Copes'. Va ser una final bonica que es va jugar sota el nom de Copa del Generalíssim per la dictadura de Franco.
El 1984, ja en democràcia, es va viure la final més negra de les sis. Amb un Athletic crescut, un gol d'Endika va donar el triomf als 'lleons', però el partit és recordat per la trifulga que van protagonitzar els dos equips sobre el terreny de joc en què es va veure la cara fosca de 'cracs' com Maradona o Schuster, que es van prendre la justícia per la seva mà davant de la duresa excessiva dels jugadors de l'Athletic.
