BARCELONA, 27 Mar. (EUROPA PRESS) -
El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, ha atribuït en la seva declaració com a imputat al 'cas Neymar' davant el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz el sobrecost en l'operació del fitxatge del jugador brasiler al mort Tito Vilanova, entrenador del primer equip blaugrana aquella temporada, per voler tenir a les seves files el jugador brasiler un any abans del que havien previst i accedir a les seves pretensions.
La declaració del president, publicada en vídeo i àudio per la Cadena Ser i recollida per Europa Press, atribueix el sobrecost de l'operació a avançar-la un any, i Bartomeu ha assenyalat Vilanova com a responsable d'aquesta decisió. "Vam tenir una reunió amb el nostre entrenador, Tito Vilanova, que ens va demanar si podíem avançar el fitxatge de Neymar un any, que feia falta a l'equip, i avançar-lo al 2013 i no a l'estiu del 2014", ha esgrimit.
"La intenció de la família Neymar era acabar el Mundial del 2014 i marxar del seu país, però la petició del nostre entrenador era aquesta i vam intentar atendre-la. Rosell va parlar amb el pare i el juny van arribar a l'acord per portar-lo a Barcelona un any abans del previst", ha afegit Bartomeu en la seva declaració.
Per tercera vegada ha al·ludit a Tito per explicar el per què d'avançar el fitxatge i el per què de pagar més diners per Neymar. "Va ser una petició de l'entrenador, de Tito Vilanova. Llavors estava malalt, vam anar amb Rosell a Nova York a veure com es trobava, i ens va dir: 'Si podeu, intenteu portar Neymar un any abans, si és possible'", ha argumentat.
"Tito ens va explicar que volia reforçar la davantera i la defensa, ens va demanar un central i a Neymar. Ens va explicar que tècnicament només teníem un jugador desequilibrant, que no volia a Villa i sí a Neymar. Es va produir el febrer del 2013 a Nova York. Estava fent quimioteràpia a Nova York i ens va dir que volia fer aquest canvi", ha postil·lat sobre aquesta qüestió.
Bartomeu també ha comentat que ell no va tenir res a veure en les negociacions i que es va assabentar de les condicions del fitxatge de Neymar a la firma del contracte. "Com era un jugador brasiler, era Rosell qui tenia més contactes i coneixia l'entorn del jugador, va ser ell qui va liderar les negociacions amb el pare de Neymar. Jo no vaig entrar en cap negociació", ha recalcat.
Bartomeu ha reiterat diverses vegades que els membres de la Junta Directiva, des del president fins als vocals, no tenen cap responsabilitat en els contractes suposadament fraudulents de Neymar que van acompanyar el seu fitxatge. "Som càrrecs institucionals i no executius, no tenim ni ordinadors ni codis d'accés al sistema del club. Els executius decideixen com comptabilitzen, els òrgans directius no. No donem instruccions de si es comptabilitza o no, depèn del director general i el seu equip executiu", ha argumentat.
El mateix va passar pel que fa al suposat frau fiscal del global de l'operació. "Vaig contractar Cuatrecasas, qui va emetre l'informe. Tot ho va fer Cuatrecasas, jo no sóc expert en aquest aspecte. No sé per què es va fer així", ha assenyalat Bartomeu, qui ha al·ludit al bufet d'advocats per eludir les preguntes a l'interrogatori.
D'altra banda, ha defensat també el fitxatge del brasiler com una operació de màrqueting. "Jugadors com Neymar no els hem fitxat, la seva entitat no la té ningú altre. Vaig veure el nostre club amb una pila de patrocinadors, no és només un jugador sinó una estrella mundial i tenia diversos acords. A Espanya hi va haver un altre fitxatge semblant, el de Beckham, i Neymar és com ell. Porta un entorn que va més enllà del futbol", ha esgrimit.
Després d'aquesta declaració, al costat de la de l'expresident Sandro Rosell i membres del FC Barcelona com a entitat jurídica, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat penes de dos anys i tres mesos de presó per a Bartomeu i de set anys i mig per al seu antecessor Rosell per un frau fiscal de més de 13 milions d'euros que presumptament haurien comès en el fitxatge de Neymar.
A més, ha reclamat per als dos mandataris i per al club com a persona jurídica multes i indemnitzacions per responsabilitat civil que superen els 62,6 milions d'euros. Al Barça com a persona jurídica li imputa els tres delictes contra la Hisenda Pública atribuïts als seus dirigents i reclama que pagui multes per valor de 22,2 milions d'euros, a raó de 4,8 pel que va deixar de tributar el 2011; 13,5 pels impagamets corresponents al 2013; i 3,8 pels relatius a l'exercici fiscal del 2014.
