Destaca el protagonisme de Bartomeu en la "gènesi i desenvolupament" del fitxatge
MADRID, 13 març (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha proposat jutjar el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu; el seu antecessor, Sandro Rosell, i l'entitat com a persona jurídica per un presumpte frau fiscal de més de 13 milions d'euros en el fitxatge del davanter brasiler Neymar.
Ruz, que ha dictat la sentència de transformació de les actuacions en procediment abreujat, equivalent al processament, atribueix als tres imputats delictes contra la Hisenda Pública i administració deslleial que van poder cometre de 2011 a 2014.
El magistrat destaca el protagonisme de Bartomeu "tant en la gènesi de les operacions contractuals que constitueixen la base fàctica del procediment", en relació amb la contractació de Neymar, "com el desenvolupament del fitxatge i en relació amb el coneixement, assumpció i autorització dels pagaments" vinculats a aquesta operació.
El jutge atribueix als processats tres delictes fiscals: un de 3,8 milions d'euros corresponent a l'exercici 2014, ja amb Bartomeu com a president; un altre de 2,4 que el club va poder deixar d'abonar el 2011; i un tercer de 6,7 de l'exercici 2013.
El magistrat xifra la despesa total del club per al fitxatge en 83,3 milions d'euros, contra el defensat per Rosell, que ha xifrat l'operació en 57,1 milions.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional va elevar el cost del traspàs a 94,8 milions en incorporar els 13,5 que el Barça va abonar el febrer del 2014 a l'Agència Tributària en presentar una declaració complementària.
COMPETÈNCIA DE L'AN
El jutge també rebutja en una segona sentència la petició del club i de Rosell que s'inhibís de la causa a favor d'un jutjat de Barcelona: Ruz assenyala que és competència de l'AN tenint en compte la gran quantia presumptament defraudada i que la suposada "distracció de fons" de l'entitat va poder ser comesa per espanyols a l'estranger.
Com recordava el fiscal José Perals, Ruz destaca que el primer contracte es va signar en Sao Paulo (Brasil) el 15 de novembre del 2011 i els diners es van ingressar en comptes corrents de societats ubicades i domiciliades en aquest país, la qual cosa justifica l'atribució de la competència a l'AN.
A més, assenyala que concorren els pressupostos exigits per la jurisprudència del Tribunal Suprem, que ha informat a favor que les quanties defraudades per sobre dels set milions d'euros s'instrueixin en l'AN, i recorda: "L'esbrinament dels fets ha exigit l'emissió de comissions rogatòries internacionals al Brasil i Suïssa".
"PERJUDICI ECONÒMIC AL CLUB"
Ruz destaca que les xifres reals del fitxatge han estat "ocultades" per Rosell a l'Assemblea General del Barça, el que "va ocasionar un perjudici econòmic al club en no incloure en la comptabilitat com actiu a l'immobilitzat intangible esportiu les quantitats reals d'adquisició del jugador".
L'expresident va simular "operacions que no tenien com a base una relació mercantil real" i va idear una operació perquè el club "eludís o minorés de manera subreptícia la tributació a la Hisenda Pública que venia compel·lit com obligat tributari".
Rosell va portar a terme aquesta operació per assegurar-se el fitxatge del futbolista --que tenia contracte amb el Santos fins a 2014-- i avançar el fitxatge al 2013.
L'expresident havia arribat a un acord el 2011 amb l'empresa del pare de Neymar --propietària dels seus drets des del 2014-- per adquirir la propietat del futbolista, i un altre que es va denominar "de préstec" pel que s'avançava una remuneració al jugador de 10 milions d'euros; per aquest pagament deuria haver pagat a Hisenda 2,4 milions.
UNA DESENA DE CONTRACTES EL 2013
El 2013, i per evitar que Neymar pogués sortejar el compromís pactat, Rosell va buscar un acord amb el Santos per adquirir els seus drets federatius, el que ha tingut un cost de 17,1 milions d'euros.
Tot i això, va signar amb el Santos altres tres contractes: 7,9 milions per un conveni de col·laboració amb el futbol base, 4,5 com a contrapartida d'un partit amistós que no s'ha celebrada, i la participació del Sants al Trofeu Gamper; a més, Rosell i Bartomeu van enviar una carta el 31 de maig del 2013 al president del Sants que prometien abonar altres 2 milions si Neymar era un dels tres finalistes al millor jugador de la Fifa.
A aquests contractes es van sumar set més amb Neymar i les societats del seu pare pels quals es van rescindir els dos acords subscrits el 2011 i s'han afegit cinc: 8,5 milions com contracte de treball; 1,5 en concepte d'imatge, 649.985 euros en despeses de representació i gestió de l'agent del futbolista (el seu pare, que es va portar un 5% de tots els contractes); 2 milions pel seguiment de jugadors (400.000 euros durant cinc anys), i 4 milions per tasques d'"agència" (contractes de publicitat amb empreses brasileres pel que es van abonar dos pagaments de 602.000 i 198.000 euros en 2013); per totes aquestes operacions el Barça deuria haver pagat 6,7 milions.
El 2014 el Barça va fer un altre pagament de 5 milions a la societat del pare de Neymar que formava part de la indemnització de 40 milions que es va pagar al pare del futbolista per avançar el fitxatge; en aquest cas el presumpte frau fiscal ascendiria a 3,8 milions, ja que el club hauria d'haver tributat al 52% per tractar-se d'una renda del treball imputable a un resident a Espanya.
El titular del jutjat central d'instrucció 5 investiga el fitxatge des del 22 de gener de 2014, dia que va admetre a tràmit una querella del soci del Barça Jordi Cases contra el llavors president Sandro Rosell, que es va veure obligat a dimitir l'endemà.
