Veu "prescindible i ajornable" l'operació si s'hagués previst la crisi
BARCELONA, 10 abr. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Política Territorial de la Generalitat en el tripartit que va presidir José Montilla, Joaquim Nadal, ha defensat que l'operació Spanair es va emmarcar en la necessitat de convertir l'Aeroport de Barcelona en un verdader 'hub' i a obrir-lo a nous mercats internacionals, "bloquejats" per la política d'Aena.
"Aena bloquejava algunes oportunitats de vols internacionals des de Barcelona. Volíem obrir un mercat protegit per la política d'Aena", ha sostingut a la comissió d'investigació de Spanair que se celebra aquest divendres al Parlament per dirimir si hi va haver responsabilitats polítiques en la fallida de l'aerolínia, que va cessar operacions el 27 de gener del 2012 després de rebre injeccions de recursos públics per uns 200 milions d'euros.
El tripartit "va deixar clar que de cap de les maneres podia intervenir amb recursos directes", de manera que va passar a fer una aportació indirecta --no pressupostària, sinó accionarial-- a través de l'entramat empresarial de la Generalitat.
Ha defensat que Spanair "a l'origen, desenvolupament i desenllaç, va ser una operació compartida, estimada, acceptada i consensuada per tots els governs que van intervenir", és a dir, el tripartit i també el Govern posterior de CiU.
Nadal ha assegurat que l'operació va estar promoguda pels sectors empresarials de Catalunya i per a la ciutat de Barcelona amb l'objectiu de donar musculatura a l'Aeroport de Barcelona, que es volia reforçar com un centre de connexions a través de Spanair: "El Prat i Barajas no podien aspirar a ser Heathrow ni Frankfurt, però podien començar a acostar-se al pes en vols transoceànics que tenia en aquell moment Milà".
"Des de tots els sectors interessats es veia que era una operació viable, oportuna i, en termes de preu i de relació amb les companyies aeronàutiques, perfectament plausible i que havia de fructificar per la pròpia gestió de Spanair o perquè l'aerolínia entrés en un mercat internacional de companyies aèries, com gairebé va fer", ha dit.
Tot i això, a preguntes de l'oposició sobre la necessitat de l'operació, ha reconegut que hagués estat "prescindible i ajornable" si el Govern hagués comptat amb les dades econòmiques del 2009 i 2010 que advertien d'una crisi econòmica, però no amb les dades d'anys anteriors.
BUSCAR MÉS VOLS DESPRÉS DE SORTIR IBERIA
El secretari de Mobilitat en el tripartit, el seu germà Manel Nadal, ha incidit que, quan Iberia va anar abandonant El Prat per augmentar el seu pes a Madrid-Barajas, es va demanar a Vueling vols de connexió, i fins i tot el Govern va oferir crear una aliança d'empreses entre Aeroports de Catalunya i l'Aeroport de Barcelona.
"No hi havia voluntat de confrontació amb Iberia, sinó de col·laboració amb Vueling", ha apuntat Manel Nadal, que ha recordat que Spanair era la segona aerolínia del Prat i membre de l'aliança de companyies aèries Star Alliance, fet pel qual també es preveia que impulsés l'Aeroport.
EXDIRECTOR D'AEROPORTS
L'exdirector general de Ports i Aeroports de la Generalitat Oriol Balaguer ha explicat que Vueling ha operat des del 2010 uns set milions de connexions a Barcelona, "però en aquell moment no feia aquesta operació, i mentre la construïa calia tenir un 'hub'", per la qual cosa es va optar per Spanair.
"Des del primer dia, la voluntat és que Spanair fos gestionada una gran companyia d'una gran aliança. Tot el món tenia clar que Spanair seria rendible si estava en el marc d'una companyia d'una gran aliança", segons ell, tot i que admet que l'operació no va sortir com s'hagués volgut, i el desenllaç hagués estat un altre si les condicions econòmiques del moment haguessin estat favorables.
Spanair va fer contactes a final del 2010 i durant 2011 per aconseguir un soci industrial, quedant com a finalistes Qatar Airways i el grup xinès HNA, però mai va arribar a un acord a causa de la denúncia que companyies baix cost --entre elles Vueling i Ryanair-- van presentar davant de la UE sobre les injeccions públiques que l'administració catalana havia realitzat en l'aerolínia perquè investigués si podien considerar-se ajudes d'Estat.
