Madrid, Balears, Catalunya i València són les úniques amb un saldo fiscal negatiu, que equival a una mitjana del 5,6% dels seus PIB
MADRID, 21 jul. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri d'Hisenda ha xifrat aquest dimarts el dèficit fiscal de Catalunya en 7.439 euros, el 3,75% del Producte Interior Brut (PIB), segons dades del 2012 recollides en l'informe 'Sistema de Comptes Públics Territorialitzats', elaborat d'acord amb una metodologia dissenyada per Ángel de la Fuente, Ramón Barberán i Ezequiel Uriel.
Les dades constaten que la Comunitat de Madrid té un saldo fiscal negatiu amb la resta del territori nacional per valor de 19.015 milions d'euros, cosa que equival al 9,57% del seu PIB, mentre que a Balears la contribució puja a 1.330 milions, un 5,08%.
L'informe, en què s'avalua la relació entre càrregues i beneficis com a conseqüència de la incidència en cada territori dels pressupostos públics, mostra que Madrid, Balears, Catalunya i València --que aporta 1.453 milions, l'1,48% del PIB-- són les úniques quatre regions contribuents netes, amb uns fluxos de sortida equivalents a una mitjana del 5,6% del PIB.
En el cas de les regions receptores netes, els fluxos d'entrada van equivaldre el 2012 a una mitjana del 5,5% del PIB: en total, els fluxos redistributius entre diferents regions van ascendir a 26.000 milions d'euros, un 2,8% del PIB d'Espanya.
Dins de les regions receptores per ordre de pes sobre el producte interior, Ceuta-Melilla van rebre 721 milions, un 24,5% del seu PIB, per davant d'Extremadura, que va tenir saldo positiu de 2.655 milions, un 15,6% del seu PIB.
El saldo de les Canàries va ser favorable per valor de 3.479 milions --8,58% del PIB--, respecte dels 1.828 milions d'Astúries, el 8,4%, i els 3.946 milions de Galícia, el 7,21%.
La sisena regió amb un saldo fiscal positiu més elevat en termes de PIB és Andalusia (6,02%, 8.531 milions), per davant de Castella-la Manxa (6%, 2.291 milions), Castella i Lleó (5,42%, 2.933 milions), País Basc (2,43%, 1.562 milions), Cantàbria (2,19%, 270 milions), Navarra (2,09%, 371 milions), Aragó (1,54%, 509 milions), la Rioja (0,54%, 42 milions) i Múrcia (0,36%, 98 milions).
PER CÀPITA
En termes per càpita, la comunitat autònoma que més aporta és Madrid, amb 2.927 euros per persona, per davant dels 1.192 euros de les Balears, els 984 euros de Catalunya i els 284 euros de València.
Els ciutadans que més reben són els de Ceuta-Melilla (4.336 euros per càpita), respecte dels 2.401 euros d'Extremadura, els 1.704 d'Astúries, els 1.642 de les Canàries, els 1.423 de les Canàries i els 1.158 de Castella i Lleó.
A continuació es troben els 1.085 euros de Castella-la Manxa, els 1.010 euros d'Andalusia, els 713 euros del País Basc, els 576 euros de Navarra, els 377 euros d'Aragó, els 456 euros de Cantàbria, els 131 euros de la Rioja i els 66 euros de Múrcia.
ELS "MÉS RICS" APORTEN MÉS
Entre les conclusions de l'estudi, Hisenda destaca que, "com cal esperar, el saldo fiscal tendeix a empitjorar segons augmenta la renda per càpita, de manera que els territoris més rics generalment presenten dèficit fiscals mentre que els de renda més baixa solen gaudir de superàvits".
Hisenda, que defensa l'"esforç notable de transparència" d'aquest treball, que no es publica a cap altre país, assegura que els impostos suportats pels residents dels diferents territoris augmenten amb el nivell de renda, tot i que amb alts i baixos significatius que revelen diferències a nivells de pressió fiscal entre territoris, mentre que les despeses no mostren una relació sistemàtica amb aquesta variable.
També assenyala que gairebé el 70% dels saldos fiscals regionals es deuen al fet que als territoris amb més renda es paguen més impostos que en els més pobres, mentre que el 30% restant és "més problemàtic i procedeix de polítiques de despesa, en algunes de les quals podria haver-hi una discrecionalitat més gran".
