BARCELONA, 23 març (EUROPA PRESS) -
La Fundació Catalunya-La Pedrera, que dóna continuïtat de manera independent a l'antiga obra social de CatalunyaCaixa, ha arribat el 2013 a l'autosuficiència financera, i ha començat a buscar patrocinadors per a projectes concrets amb els quals poder augmentar el seu pressupost per a activitats en benefici de la societat.
En una entrevista d'Europa Press, el president de la fundació des de juliol del 2013, Germán Ramón-Cortès, ha fixat els tres pilars que regeixen actualment l'entitat: sostenibilitat econòmica, exemplaritat de la gestió, i no descuidar mai la seva raó de ser, que és l'impuls social.
L'última vegada que l'obra social de CatalunyaCaixa va rebre ingressos de l'activitat financera va ser per al pressupost del 2011, que va arribar als 47,5 milions, i la fundació es va transformar definitivament en una entitat a part del banc com a Fundació Catalunya-La Pedrera el desembre del 2012.
El 2013, el pressupost va ser de 27,5 milions --2,5 d'ingressos extraordinaris per la venda de la seu de la part social a Tarragona, a la plaça Imperial Tarraco--, i per aquest 2014 serà de 25 milions al no estar previstos extraordinaris; el fons de reserva es manté en 21 milions.
La fundació actua en cinc àmbits: impuls social --amb 11 centres sociosanitaris i 31 espais socials--, alimentació --amb la Fundació Alicia--, territori i medi ambient, educació i cultura.
Els seus estatuts li permeten incorporar mecenes que aportin finançament, però Ramón-Cortès ho ha descartat de moment perquè la incorporació de grans mecenes no "tapés ineficiències a la gestió".
Després d'arribar a la autosostenibilitat el 2013, dos anys abans del previst al pla estratègic, ara sí que busquen patrocinadors per a projectes concrets: "Les seves aportacions no serviran per pagar l'acte que patrocinin, que ja estarà cobert, sinó per poder fer més treball en obra social".
Els comptes del 2013, el primer any de vida de la fundació, han llançat un superàvit de més de 375.000 euros, després d'aplicar retallades com el traspàs de diversos espais socials --que no tenien activitat assistencial sinó més lúdica-- en gestió municipal.
Ramón-Cortès ha destacat que malgrat algunes retallades, han prioritzat "crear", analitzant projecte per projecte i potenciant per exemple vendes creuades a l'àmbit comercial i propostes d'aportacions voluntàries d'usuaris d'activitats de la fundació que no siguin assistencials.
Un exemple és l'aparcament d'alguns espais naturals que gestiona, que va introduir el suggeriment d'un donatiu de tres euros i ha tingut molt bona acollida.
També preveu fer exposicions culturals a un preu assequible, d'uns tres euros, en comptes de totalment gratuïtes, per contribuir a la redistribució de la renda i "ajudar a finançar programes assistencials sense demanar a la gent esforços que no es corresponen amb la seva realitat".
Ramón-Cortès ha reivindicat que la Fundació Catalunya-La Pedrera "no és una fundació que finança, sinó que fa", i entre els seus projectes assistencials actuals ha destacat tres.
Es tracta d'un programa de reforç de la memòria i els sentits per a ancians que viuen sols, un programa d'agermanament de col·legis amb problemes d'absentisme amb entitats culturals de prestigi de la seva zona, i la cooperativa '2147 mans', que utilitza a persones amb algun tipus de disminució.
Respecte a les principals fonts d'ingressos de l'entitat, són l'edifici gaudinià de La Pedrera a Barcelona (que aporta la meitat del pressupost) i el complex Món Sant Benet de Sant Fruitós del Bages; els espais naturals MónNatura Pirineus i MónNatura Delta de l'Ebre també seran autosuficients aquest any.
El 2013, les activitats de la fundació van arribar a 215.795 beneficiaris i 1.763.023 usuaris a les àrees assistencials, de coneixement i investigació, de territori i medi ambient, i de cultura.
