Actualitzat 10/08/2018 11:37

Els pilots de Ryanair de cinc països europeus aturen aquest divendres en la vaga més gran de la seva història

Avió de Ryanair
RYANAIR

Fins a 67.000 passatgers s'han vist afectats per les 396 cancel·lacions de la companyia

MADRID, 10 ago. (EUROPA PRESS) -

Els pilots de Ryanair de Suècia, Bèlgica, Irlanda, Alemanya i Holanda aturen aquest divendres 24 hores en la vaga més gran a la qual s'ha hagut d'enfrontar la companyia irlandesa: gairebé 400 vols cancel·lats i 67.000 passatgers afectats, segons les xifres aportades per la aerolínia de baix cost més gran d'Europa.

Aquesta vaga europea és la segona a la que s'enfronta l'aerolínia de Michael O'Leary en menys d'un mes, doncs els sindicats de tripulants de cabina (TCP) d'Espanya, Itàlia, Bèlgica i Portugal ja es van mobilitzar els dies 25 i 26 de juliol, fet que va provocar que Ryanair cancel·lés 600 vols, el 12% de les seves operacions a Europa.

En aquesta ocasió, Ryanair ha cancel·lat 396 vols per minimitzar els efectes de la vaga. Concretament ha suspès 104 vols amb connexió a Bèlgica, 22 amb connexió a Suècia, 20 amb connexió a Irlanda i 250 amb connexió a Alemanya. Pel que fa a Holanda, l'última a sumar-se a les aturades --ho va confirmar aquest dimecres--, l'aerolínia ha decidit no cancel·lar cap vol.

La 'low cost' ha informat que ja ha contactat amb els passatgers afectats i els ha informat dels tràmits perquè siguin resituats o aconsegueixin el reemborsament del seu bitllet.

D'aquests 396 vols cancel·lats, segons es pot desprendre de la web de la companyia, 82 són amb origen o destinació a Espanya, que s'ha vist especialment afectada per la vaga a Alemanya. L'aeroport d'Alacant és el més perjudicat, amb 14 vols cancel·lats, seguit del de Palma, amb 12, mentre que El Prat i Barajas perden 10 vols cadascun.

L'AEROPORT D'ALACANT, EL MÉS AFECTAT D'ESPANYA

Els altres aeroports afectats són Tenerife Sud, Gran Canària, Girona, Màlaga, Sevilla, Eivissa, Almeria, Jerez, Santander, Vitòria i Saragossa. En total, fins a 14.000 passatgers a Espanya s'han vist afectats per la suspensió de vols.

Cal tenir en compte que aquests són només els vols cancel·lats preventivament per la pròpia companyia, per aques motiu cal comptar també amb que, a causa de les accions pròpies de la vaga, aquest nombre augmenti segons es vagi desenvolupant la jornada.

I és que, per exemple, el sindicat d'Alemanya --el mercat més gran dels que s'han sumat a la vaga-- Vereinigung Cockpit (VC) va avançar en la seva convocatòria que la seva intenció era que aturessin els 400 pilots i no s'envolés cap avió d'aeroports germans.

HOLANDA, L'ÚLTIMA A SUMAR-SE A LES ATURADES

Les primeres convocatòries de vaga --sense comptar les aturades a Irlanda, que van començar el 12 de juliol-- es van produir a principis del mes d'agost i ho van fer en un període de poc més de 24 hores.

Durant aquesta setmana, els pilots holandesos i alemanys van anunciar la seva intenció d'anar a la vaga, però no van donar data perquè la seva legislació els permet convocar aturs amb poc marge de temps: 24 hores a Alemanya, i 12 hores a Holanda.

Així, el sindicat suec SPF va ser el primer a convocar les aturades el primer de mes, seguit un dia després del CNE belga i de IALPA, el sindicat que representa els pilots irlandesos, que han convocat ja quatre aturades al seu país.

Per la seva banda, els pilots alemanys de VC, que van donar un ultimàtum a la companyia irlandesa perquè presentés una oferta "negociable" abans d'aquest dilluns, van decidir finalment el matí d'aquest dimecres confirmar formalment la seva participació.

El sindicat VNV d'Holanda també va convocar vaga aquest dimecres, però ho va fer a la tarda, després que Ryanair demanés mesures provisionals a la justícia holandesa per intentar frenar-la, per aquest motiu no va ser fins aquest dijous, després que el jutge decidís a favor del sindicat, quan s'ha confirmat que els pilots dels Països Baixos aturarien aquest divendres.

Per la seva banda, el sindicat Sepla, que representa els pilots espanyols, ha manifestat públicament en diverses ocasions que dona suport als seus companys en la seva intenció de reclamar els seus drets mitjançant mobilitzacions, encara que per la seva banda han decidit utilitzar la via legal, amb una denúncia a l'Audiència Nacional.

INTIMIDACIÓ I FALTA DE "RESPECTE" DE RYANAIR

El principal motiu dels treballadors de Ryanair per mobilitzar-se són els escassos avanços en matèria laboral que s'han produït des que l'aerolínia anunciés per primera vegada en 32 anys que acceptava la representació sindical. Entre aquestes demandes es troben la petició que s'apliqui la legislació local de cada país, la mateixa raó que va portar els tripulants de cabina a convocar aturades.

Però no tots els motius són en matèria de legislació laboral, i és que els sindicats consideren que l'actitud que l'aerolínia té amb els seus treballdors és una falta de "respecte". "Dona als teus treballadors el respecte que es mereixen!", exclamava el sindicat holandès VNV quan es va confirmar que la justícia els permetia sumar-se a la vaga.

En la mateixa línia es mostra el SPF suec en una carta que ha llançat aquest divendres per explicar els motius de la vaga, en la qual el president del sindicat, Martin Lindgren, assegura que "una vaga és necessària per ensenyar a l'aerolínia que no pot seguir evitant tractar els seus treballadors d'una manera digna".

Una altra de les raons és pressionar la companyia aèria perquè vagi marxa enrere en el seu pla de retallades a Irlanda per la temporada d'hivern, amb el qual pretenen reduir la flota d'avions al país de 30 a 24 i acomiadar o resituar 300 treballadors: 100 pilots i 200 TCP.

Aquest pla formaria part del que els treballadors defineixen com "ambient d'intimidació", un altre dels motius per convocar les aturades, juntament amb el seu temor al fet que aquesta reestructuració sigui la primera d'una possible sèrie. Els sindicats recorden que Ryanair i el mateix Michael O'leary van anunciar dos dies abans de les retallades a Irlanda, que estudiaven reduir personal i avions als països en els quals s'estaven duent a terme vagues.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés