Publicat 12/06/2015 13:45

La Comissió sobre la fallida de Spanair descarta responsabilitats polítiques

Comisión del Parlament sobre la quiebra de Spanair
Foto: EUROPA PRESS

BARCELONA, 12 Juny (EUROPA PRESS) -

   La Comissió d'investigació del Parlament sobre la fallida de Spanair ha conclòs aquest divendres els seus treballs aprovant un dictamen que descarta responsabilitats polítiques, i que unificarà les conclusions de CiU, ERC i PSC, mentre que no han prosperat les conclusions i recomanacions de PP, ICV-EUiA i C's, que sí que defensaven que hi va haver responsabilitat política.

   Més de vuit mesos després de constituir-se i de participar una seixantena de compareixents des de gener, la Comissió preveu remetre les seves conclusions al ple del Parlament perquè les debati i aprovi "abans que acabi el període de sessions", ha exposat el president de la comissió, el diputat Matías Alonso.

   Ha confiat que "hagi servit per donar més llum sobre una empresa en la qual es van abocar diners públics, i que els ciutadans hagin pogut tenir una visió més àmplia del que ha succeït" des que, el 2009, un grup d'empresaris i administracions públiques catalanes van adquirir l'aerolínia, que va acabar fent fallida el gener del 2012 en no aconseguir un soci industrial.

   La participació pública a Spanair va ser decidida pel Govern tripartit (PSC, ERC, ICV-EUiA), va continuar quan CiU va agafar el relleu de l'Executiu el 2011, i també hi va haver una aportació significativa de l'Ajuntament de Barcelona amb els alcaldes Jordi Hereu (PSC) i Xavier Trias (CiU), de manera que la injecció de diners públics a l'aerolínia va rondar els 200 milions d'euros.

   El diputat Antoni Fernández Teixidó (CiU) ha defensat: "Després de les compareixences de la comissió, no sabem distingir cap tipus de responsabilitat política ni ètica", i ha parlat de projecte justificat per impulsar l'economia a través d'una bones connexions aèries internacionals, del qual es van aconseguir alguns objectius i d'altres no.

   "Naturalment que es van cometre errors", ha reconegut, però ha negat que fos un projecte ideològic, com ha considerat la diputada de C's Inés Arrimadas.

   Arrimadas ha afirmat que va ser una operació política i que va suposar llençar els diners públics a les escombraries en invertir en una aerolínia que es va vendre el 2009 per un euro perquè havia fet fallida, per la qual cosa el final de la inversió era previsible i evitable, cosa a la qual Teixidó ha respost que C's "confon una missió de país amb una missió de Govern".

   Alícia Romero (PSC) ha defensat que era un projecte "encertat", i sense responsabilitat ni d'un Govern ni de l'altre perquè l'obligació dels governs és prendre decisions, a vegades amb èxit i d'altres no.

   Jordi Roca (PP) ha constatat que la majoria de la inversió va ser pública tot i que hi havia accionistes privats, i que tota l'operació va ser un conjunt de "males decisions encadenades" que ha derivat en un forat econòmic de més de 600 milions d'euros.

   David Companyon (ICV-EUiA) --que ha votat contra les conclusions de CiU i s'ha abstingut en les d'ERC i PSC-- ha admès autocrítica perquè "no es van aconseguir els objectius i resultats esperats", però es van fer coses bé i d'altres coses malament, com destinar grans inversions a una empresa privada en un context de greus retallades al sector públic per la crisi, per la qual cosa hi hauria d'have responsabilitats polítiques i ètiques.

   Alba Vergés (ERC) ha argumentat la falta de recomanacions en aquesta comissió perquè hi ha "altres vies" d'actuació sobre aquest cas, en què el seu partit defensa que era un projecte que podia ser positiu per a l'economia catalana i que hi va haveer una inversió pública que volia ser transitòria mentre es trobava un soci industrial, que finalment no va arribar.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés