MANAGUA (NICARAGUA) / BARCELONA (EUROPA PRESS)
El Gran Canal Interoceànic de Nicaragua, que preveu unir el Pacífic i l'Atlàntic el 2020, es presenta com el projecte estrella del Govern de Daniel Ortega per duplicar l'economia del país i reduir els nivells de pobresa.
El ministre i secretari de la Presidència per a Polítiques Nacionals, Paul Oquist, assegura que el Gran Canal és "la joia de la Corona" i suposa una "oportunitat històrica" per millorar el desenvolupament del país, millorar la reforestació i aconseguir més independència econòmica.
"Estem creixent un 5%, però per complir amb les necessitats bàsiques del poble nicaragüenc hauríem de créixer al 8% i al 10%, o més, per eradicar la pobresa extrema, reforestar el país i augmentar la resiliencia dels nostres ecosistemes, per adaptar-nos al canvi climàtic", afegeix Oquist, que subratlla que doblant els ingressos governamentals es podria disminuir a la meitat la pobresa extrema, passant del 14% actual al 7%.
El Canal Interoceànic té projectada una longitud de 275,5 quilòmetres entre Brito (Pacífic) i Punta Àguila (Carib), dels quals 106,8 quilòmetres corresponen al llac Nicaragua i 35,9 al futur llac artificial d'Atlanta. Amb una profunditat d'uns 30 metres i una amplada d'entre 230 i 520 metres, està previst que aculli fins a 5.100 naus anuals, amb una capacitat que pot arribar als 25.000 TEU (unitat equivalent a un contenidor de 20 peus), unes xifres molt superiors a les del canal de Panamà, que després de les obres d'ampliació estima acollir vaixells de 13.000 TEU, respecte dels 4.000 TEU actuals.
MEDI AMBIENT
Entre les principals crítiques a aquesta obra titànica figura l'impacte ambiental i, en concret, la contaminació del llac Nicaragua (el segon més gran de l'Amèrica Llatina després del Titicaca) a causa d'algun accident o la intrusió d'aigua salada, i sobre això el Govern sandinista es blinda contestant que es va escollir la ruta amb menor cost social i ambiental sense tenir en compte que no era la més barata.
El projecte d'estudi d'impacte social i ambiental, elaborat per la consultora Environmental Resources Management Group Inc (ERM), amb seu a Londres, indica que el Canal Interoceànic complirà amb els estàndards internacionals i sosté que l'impacte positiu serà més gran que el negatiu.
Oquist argumenta que la ruta corre a través d'àrees amb sòls degradats per la frontera agrícola, i explica que el 25% de la superfície total del país està coberta de bosc i la taxa actual de desforestació és de 70.000 hectàrees anuals, mentre que la reforestació estimada és de 20.000 hectàrees a l'any, cosa que preveu continuar amb el Gran Canal. "Cal contenir l'avanç de la frontera agrícola", afegeix el ministre.
Segons les seves dades, aquesta construcció implica el reforç d'àrees protegides, la protecció de les poblacions locals per inundació i el maneig integrat de conques, fet que inclou reforestació, reinjecció d'aigües i protecció a la diversitat. "El Gran Canal generarà els recursos necessaris per construir el desenvolupament anhelat per aconseguir una Nicaragua pròspera i més justa", conclou Oquist.
INVERSIÓ XINESA
El Govern nicaragüenc va atorgar la concessió per a la construcció del Gran Canal al consorci xinès HKND Group (Hong Kong Nicaraguan Canal Developmen Investmen Group) per 50.000 milions de dòlars que, a més d'excavar el canal, preveu construir carreteres, dos ports, un llac artificial, un aeroport, un complex turístic i una zona de lliure comerç, així com fàbriques d'acer i ciment.
El propietari de HKND és el multimilionari xinès Wang Jing, considerat per la revista Forbes com el dotzè empresari més ric de la Xina gràcies a una fortuna personal de 6.300 milions de dòlars. Abans del canal, el seu interès professional se centrava en telecomunicacions, mineria i agricultura.
L'empresa estatunidenca Stratfor, especialitzada en serveis d'intel·ligència, va analitzar per què un empresari milionari xinès invertia al Canal de Nicaragua, i va destacar que és una ruta complementària a Panamà per al comerç entre l'Àsia i la costa oriental d'Amèrica del Nord, així com que proporcionaria un pas més ràpid a les naus de càrrega procedents de L'Amèrica Llatina, sobretot del Brasil a l'Àsia, i que avui dia són massa grans per al Canal de Panamà. El creixent volum de comerç entre la Xina i Amèrica Llatina estaria, segons Stratfor, darrere dels interessos de Wang Jing.
Per la seva banda, la firma internacional CG/LA Infraestructura, en els Premis Llatinoamericans del Projecte de l'Any, va atorgar al Canal Interoceànic de Nicaragua els guardons de Projecte Estratègic de l'Any i Projecte de Creació d'Ocupacions (es calcula que poden arribar als 250.000), en el marc del tretzè Fòrum de Lideratge en Infraestructura Llatinoamericana celebrat el mes de juny passat a Guatemala. Prèviament, la companyia havia situat en el lloc número 12 el Canal Interoceànic de Nicaragua, en el seu informe sobre Strategic 100 Infraestructura Llatinoamericana presentat l'abril, per considerar-lo una de les obres més importants dels països de la zona.
OPOSITORS
A part dels reconeixements internacionals, els pagesos de les comunitats del Tule i Río San Juan van intensificar les seves protestes el desembre del 2014 en contra del Gran Canal, tallant carreteres i bloquejant la Panamericana, doncs temien ser desplaçats per la construcció de l'obra i recelaven de les promeses de HKND que pagaran les propietats a preu de mercat.
També el líder del Partit Liberal Independent, Eduardo Montealegre, ha acusat el Govern de desmantellar l'Estat de dret i considera que el canal és econòmicament erroni i perjudicial per al medi ambient.
Entre els arguments dels opositors al projecte, figuren que l'acord lliura a HKND la sobirania del país per 50 anys prorrogables a 50 més, i que la companyia xinesa no té obligació de fer servir empreses de construcció nacionals ni mà d'obra local.
LLEI 800
Per la seva banda, l'article 2 de la Llei 800 creada per regular el règim jurídic del Gran Canal Interoceànic de Nicaragua estableix que "constitueix un patrimoni de la nació nicaragüenca i per la seva naturalesa tindrà les característiques de total neutralitat i de servei públic internacional, el funcionament del qual no podrà interrompre's per cap causa".
L'article 3 assenyala que "l'Estat de Nicaragua es beneficiarà del 51% dels beneficis nets" rebuts de l'Autoritat del Gran Canal Interoceànic de Nicaragua i el 29 declara que "el Gran Canal de Nicaragua i els terrenys voltants necessaris per a la seva operació, es declararan propietat de l'Estat de Nicaragua".
