Defensa una reforma de la Constitució per encaixar Catalunya i cedir-li l'IRPF
BARCELONA, 10 Set. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha advertit aquest dijous que una Catalunya independent quedaria fora de les Nacions Unides, de l'OTAN i de la UE, i ha conclòs així que "no estaria en cap lloc".
Segons Margallo, la viabilitat d'un Estat català depèn del reconeixement internacional de les Nacions Unides, on prima sempre el principi d'integritat territorial, pel qual assegura que Catalunya no tindria ni un sol vot, i el de pertinença a la UE, d'on estaria "autoexclosa des del minut número u".
També ha felicitat amb ironia els representants d'exteriors de la Generalitat per haver aconseguit l'"èxit internacional" més important en aconseguir el suport de l'1,1% de la cambra de representants dels Estats Units per al procés sobiranista, després que el president del subcomitè d'Assumptes Europeus del Congrés nord-americà, Dana Rohrabacher, defensés el dret a elegir dels catalans.
Segons el ministre, si bé a les Nacions Unides hi ha "aversió" cap al reconeixement de nous estats, llevat del supòsit que siguin territoris colonials ocupats territorialment i on no es reconeguin drets bàsics, els mateixos tractats de la UE la deixarien fora.
Ha dit a Nueva Economía Fórum que després del 27S no hi haurà declaració unilateral d'independència i sí, una enorme frustració en cas que guanyi Junts pel sí, que provocarà una inestabilitat econòmica que malmetrà Catalunya i la resta d'Espanya. I ha expressat així la disposició del Govern espanyol a entaular un diàleg posterior que probablement passi per una reforma constitucional i un nou sistema de finançament autonòmic.
DIÀLEG
Tot i això, ha afegit que les dues parts han de voler parlar i debatre sobre el que és possible, i no per buscar excuses per trencar: "No podem discutir sobre com reformem l'estatut de la comunitat de veïns amb un senyor que té un torxa i vol calar foc a l'edifici en la seva totalitat".
Així, ha defensat una reforma de la Constitució per encaixar el "fet català" i canviar el sistema de finançament per cedir gairebé tot l'IRPF a Catalunya i a la resta de comunitats, llevat del relatiu a l'estalvi i rendiments empresarials.
També ha plantejat cedir totalment els impostos especials, com l'alcohol i el tabac, mentre que l'Estat es quedaria amb l'IVA i l'impost de Societats, i en àmbits com el de l'educació ha proposat permetre l'ensenyament de totes les llengües cooficials del sistema obligatori espanyol, basant-se en el model suís, belga o el del Canadà.
Tot i això, ha afegit, que per abordar aquestes modificacions hi hauria d'haver un reconeixement recíproc de la realitat catalana i hispànica, constatar que existeixen prou consensos que garanteixin que no hi haurà ruptura i que aquestes es portaran pels cursos legals.
NEGA ALTRES DESGREUGES
Sobre el Tribunal Constitucional, ha acusat la Generalitat d'elogiar-lo només quan dicta a favor seu, i ha remarcat que "en cap cas, no hi ha sentència que justifiqui res tan traumàtic com una secessió", tampoc així la de l'Estatut.
A més, ha reivindicat que Catalunya és la primera comunitat en termes d'inversió en infraestructures després d'haver rebut 33.000 milions d'euros des del 1986 fins ara, i que mai una llengua i cultura com la catalana han estat "tan defensades, esteses i admirades des de la resta d'Espanya".
