MADRID, 23 juny (EUROPA PRESS) -
Un terç dels habitatges buits europeus estan a Espanya, amb de tres milions de cases sense ocupar, segons denuncia Amnistia Internacional a l'informe 'Drets desallotjats. Dret a l'habitatge i desallotjaments hipotecaris a Espanya'.
En aquest sentit, l'organització sol·licita que es paralitzin tots els desallotjaments hipotecaris fins que no s'adoptin garanties de protecció. En concret, demana la modificació de la Llei d'Enjudiciament Civil perquè els jutges analitzin cas per cas cada desallotjament, així com l'establiment d'un mecanisme obligatori per supervisar les negociacions entre les entitats financeres i les persones, "en què les autoritats exigeixin a aquestes que el desallotjament sigui l'última alternativa".
El director d'Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, ha afirmat que "és difícil trobar a Espanya una violació dels drets humans tan estesa i tan invisible" com els desnonaments hipotecaris i ha assegurat que de les mesures de protecció adoptades pel Govern espanyol "només s'han beneficiat 31.500 famílies".
"Mentre l'habitatge se segueixi considerant com un bé de consum i inversió, en lloc de com un verdader dret humà, amb obligacions per a les autoritats, no es farà front a aquesta situació", ha afegit.
UN 1,1% D'HABITATGE SOCIAL A ESPANYA
El document també reflecteix que Espanya és el segon país de la Unió Europea amb menys habitatge social (1,1%) només per sobre de Grècia i lluny de països com Holanda (32%), Àustria (23%), Regne Unit (18%) o França (17%). Per aquesta raó, l'organització ha recordat que, segons el dret internacional, les autoritats tenen l'obligació d'utilitzar el màxim de recursos disponibles per garantir l'accés a l'habitatge.
Per la seva banda, l'investigador i autor de l'Informe, Koldo Casla, ha assegurat que "el gran nombre de desallotjaments hipotecaris a Espanya ha coincidit amb una sèrie de mesures regressives deliberades i no justificades" i ha exposat algunes de les diferents peticions que se sol·liciten en el document, entre les quals es troba la modificació del mandat de la Sareb (el 'banc dolent') per promoure així l'ús dels 80.000 habitatges que té en la seva propietat i assegurar l'accés a les mateixes a més persones.
Alhora, ha criticat l'"escàs" temps pel qual es considera social un habitatge, així com les mesures d'accés a les prestacions socials que "també han generat desprotecció en les persones".
Finalment, l'organització sol·licita a les comunitats autònomes abstenir-se de prendre "mesures regressives injustificades" i elaborar un cens actualitzat per fer un ús més intensiu dels habitatges buides. Finalment, reclama als ajuntaments portar a terme avaluacions d'impacte en drets humans de les polítiques d'habitatge, inclòs l'impacte de gènere.
