Les Valls de Valira (ACN).-
La voluntat d'un veí d'Anserall, Pere Miquel, ha permès reobrir el cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles als visitants. Miquel, de forma altruista, ofereix visites guiades a les restes del monestir i al seu entorn monumental, inclòs el Camí de Sant Jaume que passa just per davant. Les visites són gratuïtes i l'únic requisit és concertar la cita prèvia amb antelació perquè Miquel ho pugui combinar amb les seves ocupacions laborals. Miquel ha expressat que "no costa gaire donar a conèixer el patrimoni del poble, ja que creiem que la gent s'emportava una idea molt superficial".El president del Centre d'Estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall, Josep Maria Nogués, ha manifestat que "l'objectiu és promoure el desenvolupament cultural del territori".
Sant Serni de Tavèrnoles és una abadia benedictina situada als afores del poble d'Anserall (Valls de Valira). Segons explica Nogués, el cenobi és d'origen visigòtic i episcopal, i tot i que les dades històriques es comencen a conèixer, però, a finals del segle VIII, els orígens d'aquest monestir no són molt clars perquè els monjos van falsificar documents en diverses ocasions amb la finalitat d'obtenir beneficis papals.
El que si assegura Nogués, és que "el seu moment de màxima esplendor és cap a l'any 1040 en què es consagra la nova església molt més gran". El monestir va ser clausurat l'any 1542 quan l'edifici ja està en molt mal estat i només hi quedaven dos monjos. Nogués ha manifestat que "la davallada de la comunitat comença amb el terratrèmol de 1428 amb epicentre a Camprodon".
Miquel explica que els visitants "s'interessen per tot allò que se'ls explica". En aquest sentit, diu que "qualsevol detall de l'arquitectura, de la ubicació, de l'orientació, del mateix camí de Sant Jaume, és un monument que per si destaca". I conclou que "l'entorn natural que l'envolta fa que la gent no marxi mai indiferent".
L'estat actual del cenobi es deu doncs als efectes de terratrèmol. Actualment, i amb una reforma que es va fer als anys setanta per Ponç Sorolla, resta de la primera època la gran capçalera de l'església amb l'absis, explica Nogués. També es conserva el transsepte que està rematat per unes absidioles. Nogués afirma que "se sap que constava de tres naus encara que aquestes no s'han conservat del tot". Encara pot veure's una base rodona i gran part del campanar primitiu.
El president de l'associació explica que del claustre situat en el sud no queda cap vestigi. En aquest sentit afirma que "es diu que era bessó del de la Catedral de Santa Maria d'Urgell". Nogués afegeix que alguns capitells es troben a Barcelona i als EUA, ja que van ser venuts a un col·leccionista, al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva, entre altres peces, capitells, un frontal de l'altar del segle XII en el qual apareixen representats nou bisbes amb aurèoles i en la catedral de la Seu d'Urgell diversos documents, entre ells el cartulari de l'abadia.
