Actualizado 07/02/2015 04:36

El TSJC suspèn cautelarment la prohibició de l'ús del burca i el nicab al carrer aprovada per l'Ajuntament de Reus

Agencia Catalana de Noticias
ACN

La interlocutòria del tribunal accepta els recursos interposats per associacions islàmiques contra alguns articles de l'ordenança de civisme de la capital del Baix Camp

Reus (ACN).-

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit suspendre cautelarment els articles de l'ordenança de civisme que prohibeixen l'ús del burca i el nicab al carrer aprovada per l'Ajuntament de Reus. Segons ha pogut confirmar l'ACN, la interlocutòria ha arribat aquest dijous al consistori de la capital del Baix Camp, i els serveis jurídics estan estudiant-la. La suspensió del tribunal, acceptant els recursos interposats per associacions islàmiques, és cautelar a l'espera que el jutge dicti sentència. Aquest entrebanc judicial arriba mig any després que l'Ajuntament de Reus aprovés, el 18 de juliol, la polèmica ordenança de civisme, amb els vots a favor de CiU i PP.Mai exempta de polèmica, l'ordenança de civisme, que incloïa el controvertit punt de prohibir qualsevol element que cobrís un rostre, com el burca i el nicab, a la via pública i al transport urbà -inicialment preveia només als edificis públics- es va aprovar definitivament fa mig any. Una associació islàmica, Watani, ja va aconseguir que la justícia aturés una ordenança molt similar a Lleida. Ara un grup d'entitats islàmiques -del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Penedès, entre d'altres- també han guanyat la batalla a Reus sobre una normativa que acumula diversos processos oberts. 

Són un total de vuit les entitats que van presentar conjuntament un recurs contra l'ordenança de civisme de l'Ajuntament de Reus, segons consta a la interlocutòria del TSJC data del 29 de gener, i es demana la suspensió cautelar dels articles 10.4 i 44a) 14 de la normativa municipal. Aquests articles prohibeixen romandre a la via pública i accedir als autobusos, instal·lacions, equipaments o locals municipals amb vel integral, burca, nicab, passamuntanyes, casc integral, o altres vestimentes o accessoris que impedeixin o dificultin la identificació, i ho tipifiquen d'infracció lleu.

En la interlocutòria, el TSJC recorda la sentència del 14 de febrer de 2013 del Tribunal Suprem que estima el recurs de cassació interposat contra el recurs que desestimava el recurs interposat contra l'acord del ple de l'Ajuntament de Lleida del 8 d'octubre del 2010 que aprovava també, com el de Reus, la modificació de l'ordenança municipal de civisme i convivència. El Suprem va decidir estimar el recurs de cassació per "vulneració del dret de llibertat religiosa, article 16.1 CE, per no existir Llei prèvia amb base a la que es pogués limitar l'exercici d'aquesta llibertat pel que sigui relatiu a l'ús de la vestimenta qüestionada, sent rebutjable l'argumentació de la sentència recorreguda, tant sobre el reconeixement de la competència de l'Ajuntament de Lleida per establir aquesta limitació, com a les raons materials per acceptar aquesta limitació".

Carlos Antolí, advocat de Watani que va guanyar el cas de Lleida al Tribunal Suprem i que també havia presentat un altre recurs en contra de l'ordenança de Reus, s'ha mostrat molt satisfet de la suspensió cautelar dictada pel TSJC. "Aquesta ordenança ultrapassa el límit legal acceptable, perquè s'havia ampliat a la via pública, i això atempta contra la normativa comunitària", ha afirmat el lletrat.

Contra la suspensió d'aquests articles de l'ordenança, l'Ajuntament de Reus pot presentar un recurs de reposició davant del TSJC, en el termini de cinc dies després de la notificació. Si bé l'Ajuntament ha convocat aquest divendres una roda de premsa d'urgència, fonts municipals han avançat a l'ACN que es tracta d'una suspensió "cautelar" i que cal esperar la sentència del jutge, si bé recorreran la interlocutòria. Malgrat això, han mostrat un "respecte escrupolós" a la mesura del TSJC, que "s'ha d'acatar", però que "no altera el posicionament de l'Ajuntament de Reus". Segons aquestes fonts es tracta d'una "mesura judicial conjuntural". També han recordat que quan es va aprovar la normativa ja van alertar que hi havia diferents lectures legals sobre aquesta qüestió, i que s'hi va donar llum verda per un tema de seguretat i no per discriminació religiosa.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés