L'exdiputada va ser investigada per gastar-se 4.300 euros en bitllets d'AVE a Madrid, però el tribunal assegura que les punxades telefòniques no estaven autoritzades
ACN
Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha arxivat definitivament la causa contra l'exdiputada del PSC Montserrat Capdevila, investigada per utilitzar de forma fraudulenta la targeta bancària del Parlament, amb la qual s'hauria gastat uns 4.300 euros en bitllets de tren AVE a Madrid, viatges que eren particulars. El magistrat del cas el va arxivar perquè les trucades telefòniques intervingudes a l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos en el marc del cas Mercuri, amb les quals es va descobrir el frau, no estaven autoritzades judicialment per a investigar Capdevila. Ara, un mes després de l'arxivament provisional, i transcorregut el termini per recórrer, ningú ha presentat recurs i per tant el cas queda definitivament arxivat.
El TSJC va imputar Capdevila per gastar-se 4.300 euros en 12 trajectes d'anada i tornada a Madrid en AVE, pagats amb la targeta de Renfe que tenia com a diputada. Com tots els diputats, Capdevila disposava d'una targeta amb la qual pagar els viatges amb Renfe relacionats amb la feina, però entre 2010 i 2012 hauria fet 12 viatges a Madrid de caire personal.Capdevila viatjava sempre a Madrid entre les 17.30 i les 21 hores i tornava l'endemà a primera hora, entre les 7 i les 9.30 del matí. Ho feia en qualitat de tinent d'alcalde de Sabadell i acompanyava l'aleshores alcalde de la ciutat, Manuel Bustos, que anava a Madrid sovint en qualitat de president de la Federació Catalana de Municipis.El magistrat que portava el cas va explicar en una interlocutòria que el conveni entre Renfe i la cambra catalana és del maig del 2008. Aquesta targeta, però, va ser modificada el juliol del 2013 i en cap cas era de crèdit. El jutge recorda que Capdevila era diputada des del 2006 i té la targeta des del 21 d'octubre del 2010. Justament l'endemà d'aquesta data ja es va produir el primer viatge a Madrid investigat. Cada bitllet, d'anada i tornada, va costar entre 300 i 400 euros, excepte un del 2012 que va costar 615 euros perquè era un bitllet per a dues persones d'anada i tornada el mateix dia. Entre octubre i desembre del 2010, Capdevila va pagar dos viatges amb la targeta de diputada, el 2011, cinc més, i el 2012, uns altres cinc.En la interlocutòria, el jutge justificava el sobreseïment provisional de la causa, que no total com reclamava la defensa, assegurant que les trucades entre Bustos i Capdevila que van permetre tenir coneixement d'aquests viatges no havien estat autoritzades per investigar Capdevila. En primer lloc, estableix que ni els viatges a Madrid ni l'estada en hotels de la capital de l'Estat espanyol "guarden cap relació amb l'objecte principal de la causa en que es van autoritzar les intervencions telefòniques". Afegeix que tampoc es va demanar la informació documental sobre els mitjans de pagament de la Federació de Municipis de Catalunya "que haurien permès descartar sense més qualsevol relació amb els fets que van donar llocs a la formació de la causa mare". El jutge posa èmfasi en el fet que no va ser fins un any després de que els agents que investigaven Bustos coneguessin aquests viatges que ho van comunicar al jutjat. Explica també que durant aquest temps es va demanar informació a tercers, com per exemple a Renfe o als hotels on es va allotjar Capdevila, demanant "dades personals confidencials relatius a la forma de pagament" sense tenir l'autorització judicial concreta per fer-ho i no van posar en coneixement del jutge aquesta informació fins 12 mesos després.En concret, afirma que no va ser fins l'11 de juliol del 2013, després que el jutge reclamés les transcripcions de les converses telefòniques que justifiquessin que els viatges eren exclusivament privats, que les va rebre. Apunta que va tenir coneixement més d'un any després de que fos gravada la primera de les converses i gairebé 10 meses després que s'enregistrés la darrera. El jutge mostra també la seva sorpresa pel fet que en totes les resolucions judicial d'autorització de les intervencions telefòniques el jutjat d'instrucció número 1 de Sabadell havia fet constar "l'obligació de la unitat policial de donar compte mensual al jutjat, remetent els suports originals en que es recullin les converses intervingudes i les corresponents transcripcions". Per al jutge, "l'injustificat retard" de la unitat de policia dels Mossos encarregada de la investigació en donar compte al jutjat dels fets demostra "una falta de control judicial en la intervenció telefònica que afecta indubtablement a la licitud de les proves originàries obtingudes a Capdevila" en relació als fets investigats. En resum, el jutge considera que no es va comunicar la troballa dels indicis sobre el suposat delicte de malversació de fons comès per Capdevila i que el que s'hauria d'haver fet és comunicar-ho i emetre, en cas que fos necessari, una autorització per mantenir les converses en aquesta direcció. A més, Capdevila era aforada davant d'un òrgan diferent al que va autoritzar aquestes intervencions telefòniques. Per últim, recorda que un auto del jutjat d'instrucció de Sabadell ja va descartar que Bustos hagués sufragat els viatges de Capdevila amb fons de la FMC per la qual cosa, considera el jutge, "no era possible que la policia continués investigant pel seu compte nous fets no inclosos en l'autorització judicial habilitant".Malgrat que l'Oïdor de Comptes del Parlament, l'interventor de la cambra catalana, va emetre un informe on qualificava la utilització de la targeta de Renfe de Capdevila com a "ús ordinari", i no reclamava pas el retorn dels imports gastats, la diputada ja ho va fer.