La troballa s'ha fet arran d'unes obres de sanejament i es podria datar entre el 50 aC i el 150 dC
ACN
Girona.-Unes obres de sanejament a la pujada de Sant Feliu de Girona han posat al descobert unes restes arqueològiques de l'època romana. Concretament, la troballa es podria datar entre el 50 aC i el 150 dC. i, segons les arqueòlogues que treballen en l'excavació, fan canviar la percepció del perímetre i la forma de la Gerunda, la ciutat romana. Fins ara, es creia que els límits de la ciutat, des d'un punt de vista urbanístic, s'acabaven a la banda oest de la pujada. En canvi, aquesta troballa pertany al que es considerava fora muralla i, per tant, fa pensar que hi hauria hagut un nivell de circulació fins ara desconegut que podria arribar fins a la riba de l'Onyar. També s'han localitzat antigues sitges de gra.
Unes obres de sanejament que s'estan fent a la pujada de Sant Feliu han deixat al descobert unes restes arqueològic valuoses per la informació que poden aportar. Segons les arqueòlogues que treballen en l'excavació, Maribel Fuertes i Dolors Codina, les restes es poden datar entre el 50 aC. i el 150 dC. Per l'època, doncs, corresponen a l'etapa de formació de la ciutat com a entitat urbana. És en aquest període que Gerunda rep la consideració i la denominació de 'civitas', amb tot allò que aquest concepte comporta, tant pel que fa a l'estructura urbana, com, i sobre tot, pel que suposa en termes socials i polítics.Repensar el perímetre de la ciutat romanaSegons les arqueòlogues, la troballa permet parlar d'una topografia desconeguda fins al moment. Amb la documentació que es tenia fins ara es creia que la ciutat s'acabava, des del punt de vista urbanístic, al nivell de la banda oest de l'actual pujada de Sant Feliu. Concretament, aquest límit coincideix just en l'indret en el qual hi hauria hagut el pendent rocós que marcava el terme de l'estructura urbana fundada pels romans al s. I aC.Amb la descoberta d'aquestes restes fora muralla les arqueòlogues consideren que hi ha indicis clars de l'existència d'un nivell de circulació fins ara desconegut, que probablement arribava fins a la riba de l'Onyar. Aquesta troballa canvia, per tant, la percepció del perímetre i de la forma de la ciutat romana. Segons les expertes, s'obre una nova perspectiva en la interpretació de la realitat urbanística de la Girona d'època fundacional.Localitzades vuit antigues sitges A la zona també s'han localitzat antigues sitges de magatzematge de gra, que un cop perdut el seu ús inicial, es van convertir en abocadors. Fins al moment, se n'han localitzat vuit i hi ha moltes possibilitats de que n'apareguin encara un parell o tres mes. Les arqueòlogues consideren que es tractaria d'una espècie de "camp de sitges establert fora muralla, en un àmbit de pas o nivell de circulació. Després d'aquesta troballa s'està ja fent una excavació en superfície que permetrà obtenir més dades i oferir una visió més àmplia de les estratigrafies i dels continguts de les sitges.Pel que fa als materials que s'han localitzat a l'interior de les sitges, bàsicament són fragments de mides diverses de ceràmica sigil·lada, possiblement vaixella de taula.
