En un debat a cinc a RAC-1, la candidata de BComú descarta, en canvi, cap tipus d'aliança amb CiU
Barcelona (ACN).-
Els partits que es presenten a Barcelona en les eleccions municipals tenen clar que no obtindran una majoria suficient per governar sense pactes. Fins ara, les enquestes parlen d'una confrontació directa entre CiU i BComú per aspirar al primer lloc. L'alcaldable convergent, Xavier Trias, no descarta, però, acabar pactant amb Ada Colau. En un debat a 5 a RAC-1, Trias ha obert la porta a pactar amb ella per governar, per exemple, l'Àrea Metropolitana, que actualment CiU lidera al costat de PSC, ERC i ICV-EUiA. "Només faltaria", ha reafirmat davant la sorpresa del candidat del PPC, Alberto Fernández. Colau, en canvi, ha descartat pactes amb Trias perquè representen "models de ciutat diferents"."Estem disposats a parlar amb tothom", ha deixat clar l'alcaldable de CiU en arribar a la pregunta dels pactes. De fet, Trias ha recordat que el pacte "més important" en la seva trajectòria política va ser, de la mà d'ICV, el que va impulsar el Servei Català de la Salut, l'any 1990. "Si s'ha de tirar endavant l'Àrea Metropolitana, només faltaria (un pacte amb Colau)", ha insistit a les preguntes d'un estupefacte Alberto Fernández.
Colau, però, no sembla disposada a escoltar els cants de sirena de l'alcaldable convergent. La cap de llista de BComú, amb qui Trias ha mantingut diverses enganxades durant el debat, ha subratllat que només pactarà amb aquells partits que comparteixin un model de ciutat similar. Per exemple, "aquells que es comprometin a no privatitzar serveis bàsics i a revertir les privatitzacions que ja s'han fet". " Veig que totes les forces estan disposades a pactar amb CiU. Nosaltres ja hem dit que amb CiU no pactarem perquè representa un altre model", ha indicat.
L'alcaldable del PPC, Alberto Fernández, s'ha mostrat equidistant entre "l'independentisme" de Trias i "el model antisistema" de Colau. Tot i haver pactat algunes de les inversions rellevants del passat mandat al costat de CiU -com la Marina de Luxe del Port Vell-, Fernández ha recordat que els populars no han donat suport a Trias en els tres últims pressupostos municipals -només ho van fer el 2012.
Els candidats de PSC i ERC -segons les enquestes, dos dels socis potencials de CiU o BComú- han topat a l'hora de parlar de les possibles aliances. Jaume Collboni ha recordat que l'únic pacte tancat que hi ha a hores d'ara és el que existeix entre CiU i ERC "a favor de la independència". A més, ha destacat que en el debat d'ara fa uns dies a Catalunya Ràdio, Trias ja va acceptar les tres condicions (progrés nacional, progrés social i netedat política) que li va posar Bosch per tancar un pacte de govern. "Bosch li va posar tres condicions i Trias li va dir que sí. Nosaltres no compartim aquest acord", ha explicat en referència al projecte sobiranista.
Bosch ha tallat Collboni per a negar que existeixi cap acord tancat amb CiU. "No hi ha pacte", ha repetit diverses vegades. "Una de les condicions del pacte és el progrés social. La Marina del Port Vell, l'ampliació de la Maquinista i l'increment dels apartaments turístics ho són?", ha replicat el candidat d'ERC. Bosch ha obert la porta a tots els partits -i la mig tancat per al PPC- per acordar grans temes de ciutat.
Collboni de la seva banda ha garantit que si és ell qui guanya les eleccions i necessita suports per governar, pactarà en base a "un programa de progrés". Una afirmació que Colau ha fet servir per preguntar-li -sense obtenir resposta- si "es pot pactar amb CiU un programa de progrés".
Lluita contra la pobresa
El combat contra la pobresa i la lluita contra les desigualtats han estat conceptes compartits per tots els candidats. Els cinc s'han compromès amb la Taula del Tercer Sector a invertir almenys el 5% del pressupost municipal en aquests capítols. Trias ha demanat que es vagi més enllà i ha proposat un gran pacte contra la pobresa. L'actual alcalde ha destacat que el seu govern ha incrementat un 43% la despesa social en els darrers quatre anys, però ha reclamat que en el futur la lluita contra la pobresa no tingui "límit" pressupostari.
La resta de candidats s'han mostrat d'acord amb la proposta, tot i que l'han titllat d'oportunista. En primer lloc, perquè tots ja han signat el compromís amb les entitats del tercer sector i, en segon lloc, perquè la proposta arriba en plena campanya electoral i no "un o dos anys abans", tal com li ha dit Collboni. Fernández ha recordat que ell ja va plantejar un pacte similar ara fa cinc anys i que va ser rebutjat per PSC, ICV-EUiA i ERC. Colau ha reivindicat un combat estructural contra les desigualtats que comenci per una inversió prioritària als barris més desafavorits de la ciutat.
Inversions prioritàries
Les inversions als barris han estat un altre punt de discussió important. No pel fons de la qüestió -tots s'han mostrat d'acord en invertir en els barris més pobres- sinó per la diferent visió del que ha passat els darrers quatre anys. Colau ha acusat Trias d'invertir més del doble al districte de Ciutat Vella (265 milions) que a Nou Barris (107) i Sant Andreu (86). Inversions que ha dit que, a més, han estat centrades exclusivament en els punts turístics de la ciutat. Trias ha negat aquestes xifres i ha assegurat que el barri on més inversió per càpita s'ha fet ha estat Trinitat Nova, al districte de Nou Barris, i el que menys, Sarrià. Fernández ha donat suport a Colau en aquesta qüestió, afirmant que Nou Barris i Sant Andreu són els dos districtes on més ha caigut la inversió els darrers anys.
Trias també ha discutit amb Collboni pel que fa les inversions. El candidat socialista li ha retret que les hagi reduït de 737 milions en l'últim any de Jordi Hereu d'alcalde a 380 aquest any. "Quin sentit té tenir superàvit si les inversions cauen a la meitat?", li ha preguntat. L'alcaldable de CiU ha explicat que quan va entrar a l'Ajuntament el deute superava els 800 milions d'euros i el superàvit dels darrers anys ha servit per eixugar-ne una part. Alfred Bosch també ha intervingut en aquesta part del debat per recordar-li a Collboni que va ser el seu partit, "el PSOE", el que va modificar l'article 135 de la Constitució "per posar el pagament del deute per davant de les qüestions socials".
El deute de la Generalitat
"Es fa ciència ficció sobre el deute de la Generalitat amb l'Ajuntament", ha lamentat Trias, que ha parlat de 40 milions d'euros, lluny dels 400 en què l'havia xifrat Collboni. El cap de llista de CiU ja justificat les inversions de l'Ajuntament en escoles i hospitals que no s'haguessin executat d'una altra manera. Trias ha recordat casos com el de les escoles Mediterrània i Univers, els Encants i les urgències de l'Hospital del Mar. "Comptar això com a deute és un error, perquè és patrimoni de l'Ajuntament, que lloga els edificis", ha aclarit.
Trias responia a Colau, que li havia preguntat si ell defensaria la ciutat en cas de tornar a ser alcalde "davant de qui sigui". "La Generalitat deu centenars de milions a l'Ajuntament i jo vull que l'alcalde reclami el pagament d'aquest deute, perquè es posen en perill serveis bàsics essencials", ha exclamat.
Colboni s'ha mostrat d'acord amb la política d'inversió de l'Ajuntament en aquells serveis socials que, tot i ser responsabilitat de la Generalitat, havien quedat sense inversió. "Però, que ens ho apunti", ha afegit tot reclamant que s'exigeixi el retorn dels diners al consistori barceloní.
Independència
El debat al voltant de la independència ha passat pràcticament desapercebut en el debat. Alfred Bosch ha intentat que se'n parlés, defensant la capitalitat de Barcelona en un nou estat independent, però no ha aconseguit que Trias i Colau li seguissin el fil. Els únics que ho han fet han estat els que s'han mostrat contraris a la independència. Collboni ha subratllat la solució als problemes dels barcelonins és construir una capital mundial amb l'Estat i la UE com a aliats.
Bosch ha criticat una de les propostes de Collboni, la capitalitat compartida d'Espanya de Barcelona i Madrid. "Vostè a l'escola es va aprendre les cocapitals del món. No té cap sentit. No fotem, senyor Collboni", ha ironitzat fent referència al lema de campanya de l'alcaldable socialista (No fotem).
De la seva banda, Fernández Díaz ha carregat contra "el projecte de l'estelada" que, segons ell, representen Xavier Trias i Alfred Bosch i ha opinat que Barcelona ha de ser una capital, "però no per a servir al projecte independentista". "Barcelona ha d'estar al servei del benestar dels barcelonins", ha conclòs.
