Un acord entre l'ajuntament, propietari dels terrenys, i l'empresa Alameda-Torrent permetrà l'extracció d'unes 2.500 tones de fusta de baixa qualitat
ACN
Llanars.-Una finca de 60 hectàrees de Llanars (Ripollès) és l'escenari d'una prova pilot de recuperació de pastures i aprofitament de la fusta per a biomassa. Al capdavant hi ha l'Ajuntament, propietari dels terrenys, el Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès i l'empresa Alameda-Torrent que des de principis d'any ha talat els pins negres d'unes 20 hectàrees amb la previsió d'extreure unes 2.500 tones de fusta que es convertiran en estella. El que podria semblar una operació agressiva a l'entorn en realitat és una recuperació del paisatge de fa 70 anys. "On ara hi veus aquests pins atapeïts abans aquí no hi havia res, era una plana de pastura", assenyala l'alcalde del municipi, Amadeu Rosell. El que es vol és recuperar aquesta finca perquè els ramaders locals puguin portar-hi els seus ramats que al seu torn ajudaran en el manteniment d'aquests espais. Si funciona, el model s'exportarà a altres indrets.
Les fileres de centenars de troncs s'acumulen a l'espera de convertir-se en biomassa en uns terrenys on ara es veu la terra i algun arbre espaiat. Aquesta és la imatge d'una part de la finca de Faitús a Llanars (Ripollès), on fa uns mesos tot era una gran extensió de bosc atapeït de pins negres. Aquest projecte pioner preveu talar els arbres en una superfície de 60 hectàrees. En aquesta primera fase l'empresa Alameda-Torrent de Cassà de la Selva (Gironès) ha retirat els arbres de 20 hectàrees amb la previsió d'obtenir unes 2.500 tones de fusta que es convertirà en estella per a les calderes de biomassa. Aquesta fusta anirà destinada a Itàlia i es transportarà en vaixell des de Palamós. Els experts diuen que és fusta de baixa qualitat. L'arbre ha crescut amb massa llum i està ple de branques, el que fa que estigui ple de nusos.D'aquí a uns mesos, però, quan arribi la primavera s'espera que aquest espai arrasat es converteixi en un "autèntic jardí", segons paraules del regidor de Ramaderia de Llanars, Joan Moret, que subratlla la importància de tenir les muntanyes "netes i endreçades".Fa més de 70 anys que aquests terrenys, propietat de l'Ajuntament, eren espais oberts per a pastures. L'abandonament d'aquesta activitat ramadera ha fet que el bosc anés guanyant terreny així com el sotabosc. L'alcalde del municipi, Amadeu Rosell, explica que també s'ha vist com el canvi climàtic ha fet pujar més amunt la massa forestal. "Aquí abans no hi havia ni un sol arbre", afegeix.El manteniment de la finca, la clau de l'èxitUn cop talat els arbres, deixant-ne alguns de forma estratègica perquè facin ombra, s'haurà de buscar la manera per retallar els peus dels troncs que han quedat a terra. Són un obstacle per a la màquina desbrossadora que cada temporada haurà de preparar el terreny abans que hi vinguin els ramats de vaques i eugues. I aquest és un tema fonamental per a l'èxit d'aquesta prova pilot. Si s'aconsegueix trobar la fórmula, "el model s'aplicarà a altres municipis que també volen recuperar zones de pastura", segons el director tècnic del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès, Jordi Faus.L'aprofitament de biomassa, una forma ràpida per recuperar els terrenysL'acord amb una empresa que es dedica a fer estella forestal ha estat indispensable per aquesta experiència. Segons Faus, això ha permès fer una extensió molt gran i sense necessitat d'ajuts públics com es feia fins ara. El tracte amb el que s'ha arribat amb l'empresa és que aquesta paga simbòlicament 1 euro per tona de fusta recollida que es reinvertiran en les tasques de manteniment de la zona i a canvi es compromet a subministrar de franc 60 tones d'estella de bona qualitat per any que hi treballi. És la quantitat que el consistori necessita per fer anar la caldera que escalfa l'ajuntament, la cooperativa, la sala de ball, les escoles i en els pròxims mesos també l'església, completant així tota la illa energètica. Segons l'alcalde, "el cost és 0 per a nosaltres i ens proveeixen la biomassa a canvi de treure la llenya".
