El tribunal ratifica l'Audiència de Madrid en considerar que ha prescrit l'acció dels perjudicats del medicament de Grünenthal
Barcelona (ACN).-
Els afectats per la talidomida no cobraran la indemnització de la farmacèutica Grünenthal Pharma. La Sala del Civil del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de l'Associació de Víctimes de la Talidomida a Espanya (Avite) i ratifica així la decisió de l'Audiència de Madrid en considerar que la indemnització que reclamaven havia prescrit per haver transcorregut "de sobres" el termini d'un any establert a la legislació per a aquest tipus d'accions. La decisió del Suprem de rebutjar la indemnització s'ha adoptat per vuit vots a favor i un en contra. El magistrat que ha votat a favor d'indemnitzar als afectats ha anunciat que presentarà un vot particular.El Tribunal Suprem considera "ajustada" la decisió de l'Audiència perquè el termini d'un any "no es podia posar en relació amb el Reial decret de 2010 dictat per concedir ajudes als afectats per raons de solidaritat, sinó
en períodes molt anteriors en què ja van poder demandar l'empresa farmacèutica per ser indubtable que els danys causats es devien a la talidomida".
Per determinar la prescripció els magistrats de l'Audiència de Madrid van analitzar la naturalesa o el tipus de dany que van patir fa més de 50 anys les víctimes de la talidomida a Espanya. El tribunal va concloure que en la seva majoria es tractava de "danys permanents", els efectes dels quals van quedar determinats en néixer, per la qual cosa es van haver de reclamar pels perjudicats com a màxim en el termini d'un any des que van complir la seva majoria d'edat.
La sentència ratificada ara pel Suprem considera que, fins i tot si s'acceptés la tesi dels recurrents de considerar com a "danys continuats", també haurien prescrit tots els danys prenatals i consecutius, i només es podrien reclamar indemnitzacions davant noves seqüeles que en el futur la ciència mèdica pogués vincular causalment a la talidomida. En definitiva, segons apunta l'alt tribunal, els danys i seqüeles que es van concretar al moment de néixer, a principis dels 60 "no podien encaixar en la doctrina dels danys continuats que sí que hagués permès diferir del termini de prescripció al moment en què es genera el resultat definitiu".
Davant del criteri de l'Audiència Provincial, els afectats per la talidomida van argumentar en el seu recurs davant el Suprem que el termini de prescripció s'havia de computar des del reconeixement de la seva condició de talidomídics, que es va produir a partir de l'entrada en vigor del Reial decret 1006/2010. Sobre aquesta qüestió l'Audiència va apuntar que tant la llei com el reglament que la desenvolupa tenien caràcter social, però no a l'efecte de prescripció de l'acció.
