El TS canvia la seva doctrina, obligat per la UE, i considera que l'empresa és responsable de les infraccions produïdes anteriorment per les companyies adquirides
Barcelona (ACN).-
El Tribunal Suprem ha decidit que Uralita haurà de pagar el recàrrec en les prestacions d'invalidesa i viduïtat atorgades a extreballadors i familiars de la fàbrica de Rocalla a Castelldefels (Baix Llobregat), víctimes de l'amiant. L'empresa havia al·legat reiteradament no ser responsable de les infraccions en matèria de prevenció i protecció de la salut dels treballadors de Rocalla amb anterioritat a la seva absorció l'any 1993 per part d'Uralita, plantejant nombrosos plets per no abonar els recàrrecs imposats per la Seguretat Social. En casos relacionats amb amiant, el recàrrec acostuma a ser del 50%, el màxim permès per la legislació.La Sala Social del Tribunal Suprem reunida en ple ha decidit modificar el criteri exhibit fins ara pel propi tribunal. L'import de les prestacions de la Seguretat Social -Invalidesa, malaltia, orfandat o viduïtat- que deriven d'una malaltia d'origen laboral es veuen incrementades respecte a l'import que correspondria de no haver estat causades per l'activitat professional. En el cas que la patologia o les lesions estiguin relacionades amb algun tipus de vulneració o incompliment de la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals i protecció de la salut, s'ha d'afegir a aquest increment l'abonament addicional d'un recàrrec en la prestació que correspon pagar a l'empresa infractora.
Nombroses sentències, incloent-hi resolucions del Tribunal Suprem, consideren provat i evident que la manca de mesures de seguretat i higiene en la manipulació i exposició a l'amiant és la principal causa de les malalties i morts de centenars d'extreballadors i familiars de Rocalla, una empresa de la qual Uralita controlava la majoria d'accions des de l'any 1982 i que va acabar sent completament absorbida el 1993.
Uralita diu que és responsable només des del 1993
Malgrat la connexió formal i funcional que des de 1982 mantenien les dues empreses i el ple coneixement que Uralita mantenia, com a empresa líder des del 1900 en la fabricació d'amiant, sobre la perillositat de l'exposició a l'asbest en les instal·lacions de Rocalla, Uralita s'ha negat durant anys a pagar el recàrrec de les prestacions a extreballadors i familiars argumentant la seva falta de responsabilitat anterior a 1993 respecte a aquests incompliments. Les malalties causades per l'exposició a l'asbest presenten llargs períodes de latència que poden superar els 30 anys .
Fins ara, la qüestió de si corresponia o no a Uralita fer-se càrrec d'aquests imports havia suscitat decisions contradictòries i contraposades tant en tribunals d'instància com en diferents tribunals superiors de justícia i, fins i tot, en el propi Tribunal Suprem, procliu a considerar que la transmissió de responsabilitats que comporta la successió d'empreses no abastava el recàrrec de prestacions.
Davant d'aquesta diversitat de criteris, el ple de la Sala Social ha decidit unificar doctrina i establir jurisprudència resolent el cas de J.M.P., extreballador de Rocalla entre el 1957 i el 1984 i mort el 1998 com a conseqüència de les greus malalties pulmonars causades per l'amiant, tal com va quedar acreditat i ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Com en altres casos similars, Uralita va argumentar que no havia d'abonar el recàrrec corresponent a les infraccions que en última instància van causar la mort del treballador esgrimint que la compra de Rocalla per part d'Uralita s'havia produït després que l'empleat cessés la seva relació laboral amb Rocalla i li fos reconegut l'origen professional de les seves patologies. Uralita considerava Uralita, com ho havia fet anteriorment el Suprem, que la legislació vigent en matèria de Seguretat Social "no preveu l'específica incidència de la successió empresarial en la responsabilitat per recàrrec de prestacions".
Però ara, el TS modifica ara el seu criteri i resol, en benefici de centenars d'afectats, que cal equiparar el tracte que es dóna a la institució legal del recàrrec de prestacions al de les prestacions en si mateixes per donar satisfacció al caràcter "indemnitzatori" que li atorga la normativa de la Seguretat Social, atès que "amb qualsevol altra interpretació es produiria una desprotecció per al perjudicat que resultaria difícilment justificable en termes de política legislativa".
Canvi obligat per la UE
A l'hora de justificar aquest canvi de criteri, el TS invoca la influència d'una recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en resposta a una qüestió prejudicial presentada per un tribunal portuguès. En aquest cas, la justícia lusitana interrogava al TJUE sobre com procedir d'acord amb la normativa europea en relació al cas d'una empresa portuguesa a la qual es va imposar una multa per infraccions laborals mesos abans que fos absorbida per una segona empresa que negava la seva obligació de fer front al pagament de les multes argumentant que no tenia responsabilitat sobre les infraccions comeses. El TJUE va resoldre que "si no es transmetés a la societat absorbent la responsabilitat per infraccions, com a element de patrimoni passiu de la societat absorbida, aquesta responsabilitat s'extingiria".
La resolució del TS obre la porta al fet que els afectats per l'amiant de Rocalla i els seus successors o parelles vídues vegin significativament incrementades les prestacions que cobren a dia d'avui amb càrrec a Rocalla, empresa de la qual el TS diu que no ha estat aliena a la lluita sindical i mèdica per la protecció davant l'amiant i la condició cancerígena del qual va ser ja declarada el 1977 pel Parlament Europeu. També recorda a Uralita que no pot declarar-se ignorant de la problemàtica de l'amiant, ja que des del 1962 es va establir una primera limitació a l'exposició a l'asbest.
Aquesta sentència, segons el Col·lectiu Ronda, que defensa els afectats per l'amiant, estableix jurisprudència i amplia els seus efectes més enllà d'Uralita i Rocalla, ja que el criteri aquí establert és d'aplicació en el cas de qualsevol altra successió d'empreses tal com passa, per exemple, amb l'antiga Macosa, absorbida per Alstom, i amb centenars d'altres empreses que van utilitzar amiant.
