Ratifica així la decisió de l'Audiència Nacional de desestimar el recurs de Ziani contra la resolució del secretari d'Estat de Seguretat
El Tribunal Suprem ha avalat l'expulsió del marroquí Noureddine de l'estat espanyol després que el director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) l'acusés de tenir lligams amb el salafisme i l'islamisme radical. D'aquesta manera, el Suprem ha ratificat la decisió de l'Audiència Nacional que al març passat va desestimar el recurs de Ziani contra la resolució del secretari d'Estat de Seguretat, que va ordenar la seva expulsió de l'estat espanyol i li va prohibir l'entrada al país per un període de 10 anys. Ziani, que estava vinculat a CDC, tenia permís de residència permanent a Espanya des de l'11 d'abril de 2002.La decisió d'Interior d'expulsar-lo es va basar que havia comès una infracció molt greu a la Llei de Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva integració social, consistent a participar en activitats contràries a la seguretat nacional o que puguin perjudicar les relacions d'Espanya amb altres països. El Suprem, en sentència del magistrat José María del Reg, ha rebutjat el recurs de Ziani en considerar que l'acte administratiu d'expulsió va estar motivat, "ja que dóna compte de forma suficient dels fets de la consideració dels quals parteix, i de les regles jurídiques que autoritzen la decisió", i comparteix amb l'Audiència Nacional que la denúncia del CNI va recollir dades suficients de les activitats del recurrent, i a més va ser corroborada per l'informe de la policia.En aquests documents, de 2013, s'assenyalava que Ziani posava en risc la seguretat de l'Estat i era una amenaça a l'estabilitat de les institucions, elaborava informes periòdics per a un servei estranger a Barcelona, afavoria la difusió d'ideologies extremistes religioses, i manipulava les voluntats dels representants musulmans a Catalunya, "presentant-se com a mediador de les comunitats musulmanes en cas de conflicte, transmetent als representants municipals, a manera de pressió, la seva alta capacitat de mobilització de les comunitats musulmanes residents". També afegia que amb aquestes accions "posa en risc el benestar de les poblacions afectades, en les quals, per satisfer els seus propis interessos i els de l'Estat al que serveix, no dubta a utilitzar els seus contactes i capacitat de mobilització per generar, si escau, conflictes socials vinculant immigració i religió".
