L'Audiència de Barcelona l'havia condemnat a sis anys de presó, però l'alt tribunal retreu a la dona que es negués a intervenir per videoconferència des dels Estats Units
ACN
Barcelona.-El Tribunal Suprem ha absolt un empleat d'un local de la Rambla de Barcelona condemnat a sis anys de presó per violar una clienta nord-americana el juny del 2013. El Suprem anul·la com a prova la declaració de la víctima durant la instrucció judicial, ja que després es va negar a declarar durant el judici per videoconferència des del seu país d'origen. El tribunal considera que no hi ha més proves incriminatòries contra l'acusat, i per tant l'absol.
En concret, considera que la declaració a instrucció, com a prova preconstituïda amb totes les garanties judicials, només es pot considerar prova judicial ferma si no hi ha més opció. En aquest cas, però, la declaració de la víctima durant el judici es podia haver fet per videoconferència, sense que la dona compartís espai amb l'agressor.Segons l'Audiència de Barcelona, la tarda del 13 de juny, la víctima volia anar al lavabo del local. Com que estava tancat amb una clau que només tenien els empleats, un d'ells es va oferir per obrir-li la porta, però va aprofitar per empènyer-la dins del lavabo d'homes i li va fer tocaments i la va violar. Finalment, la noia es va poder escapar i amagar al lavabo de dones.La sentència del Suprem destaca que "el dret de l'imputat a l'examen del testimoni de càrrec en l'enjudiciament amb immediatesa constitueix un element estructural del procés i un factor essencial del dret de defensa de l'imputat, inherent també al principi de contradicció, i que, per això, no és potestativament disponible per la contrapart".Fins i tot, admet que la interessada, de nacionalitat nord-americana, desconegués el deure de fer-ho que imposa el nostre dret, però "això no canvia en res el marc constitucional i legal de referència".La sentència compta amb un vot particular subscrit per dos dels cinc magistrats que van formar la Sala, que entenen que el recurs de cassació formulat per l'acusat havia de ser rebutjat i confirmada la sentència condemnatòria dictada per l'Audiència de Barcelona. Destaquen que la declaració sumarial prestada per la jove nord-americana va estar envoltada de totes les garanties i estava destinada des del seu origen a constituir material probatori valorable pel tribunal, pel que no és intel·ligible que, en virtut d'una vicissitud posterior, degeneri en material d'un sol ús i inservible per a ser reproduït en l'acte del judici oral.A part de considerar que la prova era vàlida, entenen que l'Audiència de Barcelona va donar crèdit a la jove per raons de pes, i no els va convèncer l'argument de l'empleat que el contacte sexual amb la noia, clienta del local, va ser consentit. "El tribunal ha comptat amb el visionat de la gravació de les càmeres de seguretat del local, on es contempla l'escena prèvia ajustada íntegrament al relat de la víctima i òrfena del gest "provocador" que va adduir en defensa seva l'acusat; i s'observa en aquesta filmació com la víctima va sortir visiblement agitada dels lavabos i va abandonar el local precipitadament, el que es cohonesta molt malament amb la versió de l'acusat i guarda total harmonia amb la immediata denúncia a la Guàrdia Urbana".
