Segons els investigadors, l'empresari Blas Niubó governava l'Ajuntament "a l'ombra", enmig d'una trama corrupta integrada per agents públics i privats
El Vendrell (ACN).-
L'aixecament parcial del secret de sumari del cas Torredembarra revela el cobrament de comissions per part de l'exalcalde Daniel Masagué i l'existència d'una "trama corrupta" integrada per regidors, treballadors municipals i empresaris que "estaria gestionant la vida municipal al marge de la llei". Segons els investigadors, l'empresari Blas Niubó era qui "dirigia" l'Ajuntament i "controlava" les decisions de l'alcalde i de diversos regidors del govern. El sumari assenyala que la Junta de Govern Local hauria actuat amb "abús de poder", de forma arbitrària i d'esquenes a la legalitat, propiciant que "nombroses persones físiques i jurídiques es beneficiessin d'una dinàmica administrativa anormal".La investigació de la Guàrdia Civil recollida en el sumari conclou que la presumpta activitat il·lícita al consistori, que incorreria en múltiples delictes contra l'administració pública, no es reduiria només a un grup de regidors, sinó també treballadors públics i empresaris privats que estarien "canalitzant" comissions a determinats regidors, alterant els concursos públics, entre d'altres irregularitats, així com advocats i assessors que donarien cobertura tècnica als presumptes delictes, configurant una veritable "xarxa de corrupció" que podria equiparar-se, a nivell penal, a una "organització criminal".
Segons els investigadors, les converses telefòniques interceptades revelen nombrosos indicis que era l'empresari Blas Niubó, persona propera a l'alcalde i a CiU, apunta el sumari, qui dirigia l'Ajuntament de Torredembarra i qui controlava les decisions de Masagué i de diversos membres de la Junta de Govern Local, els quals "conformaven una trama, consensuant vots i reunint-se fora del consistori per tractar assumptes municipals, ignorant el secretari i fent cas omís dels seus informes sobre la il·legalitat de les operacions".
De fet, de les escoltes es desprèn que, a partir del 2011, aquestes persones haurien planificat una trama per col·locar a persones de confiança en càrrecs estratègics del consistori, com ara Esther Agulló com a interventora, a Montserrat Corcoles com a cap de contractació i a Vicenç Ruiz com a enginyer tècnic. Unes places que, presumptament, s'haurien adjudicat a dit, ja que el tribunal estaria format per persones designades per l'alcalde, una de les quals va arribar a admetre sentir-se pressionat per la presència del batlle.
Suborns i comissions del 6% pel contracte de la brossa
El cas instruït pel jutjat número 1 del Vendrell se sustenta i té el seu origen, fonamentalment, en les denúncies efectuades el 2013 davant la Fiscalia i la Guàrdia Civil per l'aleshores regidora d'ERC, Montserrat Gassull, i per un extreballador de l'alcalde Daniel Masagué, Rachid El Ghzaoui. En primer lloc, la regidora va denunciar el 2013 que l'alcalde, Daniel Masagué, volia demanar un crèdit de 5 MEUR però li mancava un vot del plenari per tirar endavant l'operació, malgrat que tenia informes contraris de l'interventor. Segons la regidora, el regidor popular Santi Ardèvol li va arribar a oferir, en dues ocasions, una regidoria a canvi del seu vot.
Igualment, Gassull va manifestar que l'empresari Blas Niubó li va oferir 12.000 euros pel seu vot favorable i li va admetre que, si s'aprovava el crèdit -destinat a pagar les obres anteriors del Teatre Auditori-, ell podria cobrar la seva part, com a soci de l'empresa que havia assumit l'obra posteriorment, Transcornejo. Gassull va denunciar també que Masagué s'hauria reunit amb la regidora trànsfuga del PSC, Laura Pradera, el marit d'aquesta i l'empresari Rafael Jiménz Onieva, el qual aquest últim va gravar la conversa en què Masagué ofereix 40.000 euros a Pradeda pel seu vot, proposició a la qual hauria acceptat. Finalment, però, el crèdit no es va arribar a aprovar perquè la regidora Maria Dolors Toda va manifestar que no aprovaria l'operació, impedint la majoria necessària per tirar-la endavant.
Per la seva banda, un treballador de l'empresa de l'alcalde MAES Flequers i Pastissers, Rachid El Ghzaoui, hauria denunciat després de ser acomiadat que una persona de confiança de Masagué, Juan Camacho, realitzava ingressos de diners en efectiu per compte de l'empresa MAES en fins a tres sucursals bancàries del municipi. Segons consta en la declaració de Ghazaoui, des que Masagué va entrar en política el 2010, va veure "molts bitllets de 500 euros junts a finals de cada mes a l'hora de cobrar nòmines o pagar distribuïdors, en sobres blancs d'aproximadament 20.000 o 30.000 euros".
El treballador va exposar als investigadors que aquelles quantitats no podien tenir el seu origen en l'activitat de venda de pa i pastisseria, ja que els establiments no acceptaven bitllets de més de 50 euros. A més, va fer constar els comentaris jocosos que li hauria expressat la persona de confiança que s'encarregava de fer els ingressos, Juan Camacho, el qual s'havia referit a aquells sobres de l'alcalde com "els diners de l'aigua i de la brossa".
A més, la investigació abunda en la retirada de la concessió del servei de recollida de la brossa municipal, que estava adjudicat a Cosbapsa, en favor de Nordvert. Les escoltes telefòniques entre l'empresari Blas Niubó i l'alcalde Daniel Masagué constaten, segons la policia, "un interès desmesurat" en què l'adjudicació del nou concurs de licitació anés dirigit a Nordvert, arribant a pressionar la interventora municipal perquè canviés el seu informe negatiu. Segons les transcripcions, Niubó va afirmar que aquesta empresa pagaria a l'alcalde "la seva campanya electoral per a la reelecció" i que, si aconseguien que el contracte durés vuit anys, tal com volia l'empresa, a ells els entregaria "un percentatge del 6%" en forma de comissió.
Empreses de Masagué van facturar més de 500.000 euros a Teyco
Els investigadors han constatat "multitud d'evidències" que apuntarien a un incompliment reiterat en el temps de la normativa sobre contractació pública, amb adjudicacions que no estarien acompanyades del corresponent expedient administratiu i, en alguns casos, que s'hauria actuat malgrat els informes contraris de la interventora i el secretari municipals.
Segons el sumari, es podrien haver produït pagaments de comissions a l'alcalde per part de contractistes d'obres del consistori.
Així, s'afirma que s'haurien detectat contractacions privades amb ànim de lucre entre Teyco, empresa adjudicatària de les obres del pàrquing de Filadors, i empreses vinculades al batlle -més de 300.000 euros a través de la pastisseria MAERS i uns 280.000 a través de la promotora immobiliària Daloi-. Aquest aparcament va ser valorat inicialment en 2,2 MEUR i va acabar costant 3,2 milions i, segons es recull en el sumari, posteriorment Masagué hauria facturat aquests imports a l'empresa constructora propietat de Jordi Sumarroca, presumptament a canvi de l'adjudicació.
Durant la instrucció policial, la Guàrdia Civil també constata que s'hauria adjudicat a l'empresa Efial un contracte d'assessoria jurídica, sota l'aparença d'una contractació menor, que hauria vulnerat la legalitat. Així, no s'hauria complert el requisit temporal perquè va durar més d'un any, ni el requisit econòmic perquè va facturar 350.246 euros entre 2011 i 2012. A més, no s'hauria justificat la necessitat de la despesa, ja que l'Ajuntament comptava amb tres assessors jurídics en plantilla, a més del secretari, l'interventor i el tresorer.
En el sumari també hi figuren presumptes irregularitats en les gestions dels lloguers amb opció de compra de diversos locals. Un d'ells és la nau de la policia local al Polígon Industrial Roques Planes, que la Junta de Govern Local hauria aprovat fora de l'ordre del dia i d'esquenes al secretari. Així mateix, també hi consta l'aprovació urgent per part de la Junta de Govern Local d'un lloguer amb opció a compra, per un període de quatre anys, d'un local ubicat als carrers Garraf i Priorat, per import de 4.000 euros més IVA el 2011 i de 5.900 més IVA a partir del 2012. El local era propietat de l'empresa Bambú Torredembarra i estava destinat a entitats cíviques i la colla castellera local.
Ambdues operacions van ser investigades per la Fiscalia i l'Oficina Antifrau. En ambdós casos, la taxació dels locals per fixar el preu els van realitzar serveis externs al consistori, malgrat que segons els investigadors l'Ajuntament tenia "personal capacitat per fer-ho". A més, es van obviar els concursos públics i es considera que l'import que se'n pagava estava molt per sobre del preu de mercat, segons el sumari.
