Dosafrut estableix la dosi en funció de les característiques estructurals de la plantació a tractar
Lleida (ACN).-
El sistema Dosafrut, implementat pel Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió (GRAP) de la Universitat de Lleida (UdL) en col·laboració amb el Departament d'Agricultura, permet reduir fins a un 50% l'ús de fitosanitaris en fruiters sense perdre l'eficàcia del tractament, segons els resultats obtinguts a escala productiva en les darreres cinc campanyes fructícoles. El sistema estableix la dosi en funció de les característiques estructurals de la plantació a tractar, estimant la superfície foliar i tenint en compte els condicionants bàsics del tractament com ara el mode d'acció del producte fitosanitari, la plaga a controlar, el polvoritzador que s'utilitza i les condicions meteorològiques.Els investigadors han desplegat una xarxa de validació del sistema en 22 plantacions comercials amb la col·laboració de les empreses Fruits de Ponent d'Alcarràs, Sanui Fruits de Lleida i Nufri, de Mollerussa. Els resultats obtinguts demostren que el sistema Dosafrut comporta estalvis del 14 al 49% de productes fitosanitaris i, en cap cas, disminueix l'eficàcia del tractament.
El principal criteri de validació ha estat el control de plagues amb elevada incidència, com ara la psil·la de la pera, l'àcar roig en pomeres, trips en presseguer i pugó verd en presseguer i nectariner. Els investigadors de la UdL també han mesurat els residus químics en la fruita recol·lectada. Estudis més aprofundits en aquesta darrera qüestió "molt probablement demostraran que els tractaments a dosi ajustada comporten una reducció sistemàtica d'aquestes restes", segons el professor de la UdL Santiago Planas. De fet, el Departament d'Agricultura ja ha incorporat el Dosafrut al programa de minimització de residus en fruita Fruit.Net.
Entre els projectes de futur, els investigadors treballen per crear la versió 2.0 del portal Dosafrut, més facilitadora per a l'usuari final, i per llançar una aplicació mòbil per tal que els fructicultors utilitzin el sistema in-situ, a les mateixes plantacions. També busquen un mètode d'ajust de la dosi que adaptat a la variabilitat intraparcel·lària de les plantacions per tal d'acostar-se a les solucions que planteja l'agricultura de precisió.
Els treballs inicials es remunten al projecte europeu Air Assisted Sprayers, liderat pel Departament d'Agricultura i amb la cooperació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Posteriorment la conselleria i la UdL han desenvolupat el sistema Dosafrut mitjançant els projectes Pulvexact, Optidosa i Safrespray; pertanyents al Pla Estatal de R+D+i i finançats pel Ministeri d'Economia i Competitivitat i, en algun cas, per fons Feder de la Comissió Europea.
La Unió Europea dedica una superfície pròxima al milió d'hectàrees a la producció de pera, poma, préssec i nectarina. D'aquestes, unes 44.000 són a Catalunya i més del 80%, a les comarques de Lleida (unes 39.000). Els fitosanitaris suposen un cost de 500 a 1.000 euros per hectàrea, equivalent al 40-50% del total de les despeses corrents de la producció. Si s'afegeix el cost de l'aplicació (maquinària, energia, personal), es pot estimar que els tractaments fitosanitaris comporten per la fructicultura catalana una factura aproximada de 50 milions d'euros a l'any.
